Lletra:

Que és gran, el món,
des d'aquí es veu,
es veuen coses per tot arreu;
quant de masia, quant de conreu,
quin tip de riure si tot fos meu.

Quant de verdor de mils colors,
tot són muntanyes als seus redós,
de les Agudes i Sant Feliu,
Roca d'en Pla i Montsoriu.

Allí a Santa Coloma,
cap de districte i ciutat,
jutjat de primera instància,
i el dilluns hi ha un gran mercat;
té advocats i té notaris,
procuradors a granel,
pro es diu... -Què?
Que aquells que hi han de raure
els afaiten a repèl.

Que és gran, el món,
des d'aquí es veu (…)

       -Tornava a repetir la tornada, i llavors la de Sant Hilari:-

Des de dalt de Coll Ses Planes,
veureu Sant Hilari al fons,
bona terra i bones aigües
i patates a trombons;
a l'istiu hi sol anar-hi
estiuejants forasters,
però es diu... -Què?
Es diu que quan ells marxen
(i)a baixen els pixaners.

       -Llavors parla de Joanet i d’Arbúcies…-