Cançons
Des del clatell arran dels peus
Des del clatell arran dels peus,
sota l'aixella, vora dels ous,
per tot arreu passa la llengua
si tu no et mous.
Anem companys, vatua Déu,
anem a fe(m)-se-la pelar;
bruta de llet tinc la reguera
i s'ha de rentar.
Salut! Salut sempre tinguem!
Salut! Salut per anar a pitxar!
Fes-me posar calent amb un petó.
Que vu(i) anar a cardar
i a fer-me-la mamar
amb una que glopegi amb afició
aquest colló.
Dalt de Ca la Rita hi ha un senyor,
ja en puja escala amunt una sirena;
comença allà dintre la funció
i li queda de llet la boca plena.
Collons, collons...
Ella es cansa d'anar pel cim del llit.
Diu el senyor:
-Ara gira't d’esquena.
La, lal·lalà...
Si veiessis quin cul més rebonic,
si veiessis lo bo d'aquella escena;
si volguessis faríem pic repic,
si et deixessis llepar la grenya.
Collons, collons...
Si veiessis quin cul més rebonic,
si veiessis lo bo d'aquella escena;
la sirena en glopejava un ou
mentres al temps li llepava la grenya.
I tot el quarto anava enrenou
i feien una cosa estranya:
el seixanta-nou!
Es tracta d'un contrafactum – creació d'una lletra a partir de música coneguda – pornogràfic de la sardana cantada "L'Empordà" (1908), amb lletra de Joan Maragall i música d'Enric Morera. En Joan assegura que l'havia compost un membre de la coral on cantava. Al full amb la lletra hi havia escrit "Música d'Enric Morera i lletra d'un brut". Podria ser que "Ca la Rita" sigui una referència a una antiga fonda de Viladrau.
En Joan va néixer i viu a Arbúcies. En aquest poble de la Selva, les cançons picants que parlen de sexe són conegudes com a "laitrum".