Viva la media naranja,
viva la naranja entera,
vivan los guardias civiles
que van por la carretera.

Ferrocarril, carril o llano,
que en el vagón se va mi hermano,
se va mi hermano, se va mi amor,
se va la perla que adoro yo.

Del hueso de una aceituna
tengo que sacar tintero,
del tintero una pluma,
de la pluma un palillero.

Ferrocarril, carril o llano,
que en el vagón se va mi hermano,
se va mi hermano, (…)

Uni, dori, teri, coteri,
saca lumberi,
beri birom,
pim, pom.

Dotze vaques
que en manava
menos una
que en deixava,
pell de vaca,
pell de bou,
vés-te’n tu,
que deu no et vol.

Tan bé que estem aquí,
ja ens hem de despedir;
Jesús, Josep, Maria,
doneu-nos bona guia
pel camí.

Vinguent de Vulpellac,
de veure el cor sagrat
del septenari,
oint vostres lliçons,
de càntics i sermons.

Tan bé que estem aquí,
ja ens hem de despedir.

       -No sé si era més llarga o no, io recordo això…-

Les noies de Torrent
són poques i ballen bé,
per cinc cèntims s’arremanguen
i per deu s’ho deixen fer.

Conillets, conillets,
esteu ben amagadets,
que la llebre salta?

       -I volia dir que… el que comptava anava a buscar els conillets.-

Aquest any és any de boira,
no es podran collir bolets,
i a radera de l’esquena
tinc una màquina de fer pets.

Una vella molt xaruca
que tenia un gra en el cul,
mentre el metge li mirava
fot un pet i apaga el llum.

Hi ha deu noies per casar,
que se’n van a passejar,

       -cantant no, eh…-

hi ha l’Anneta, la Laieta,
la Claudina i la Plaudina,
oé,
la Maria i la Mercè,
hi ha l’airosa Montserrat,
hi ha la xica Trinitat,
hi ha la Teresona,
també hi ha l’Angelona.

El bon rei les va a trobar,
les comença a saludar:
-Hola, Anneta, oh, Laieta,
oh, Claudina, oh, Plaudina,
oé,
Oh, Maria, oh, Mercè,
oh, l’airosa Montserrat,
oh, la xica Trinitat,
oh, la Teresona;
tres volts a l’Angelona.

El bon rei es vol casar,
una d’ell(a) vol triar,
no és l’Anneta, no és Laieta,
no és Claudina ni és Plaudina,
oé,
no és Maria ni és Mercè,
no és l’airosa Montserrat,
no és la xica Trinitat,
no és la Teresona,
es casa amb l’Angelona.

Si la barqueta es tomba,
nena, no tinguis por,
salta la corda enlaire,
i fes un salt rodó.

       -I tornem fer: -

Un atre salt rodó.

       -Nar allargant…-

Si en tenim de pèls al cul,
sí, senyora, sí, senyora,
si en tenim de pèls al cul,
sí, senyora, més de un.

I els tenim ben cargolats,
sí, senyora, sí senyora,
i els tenim ben cargolats,
sí, senyora, i a grapats.

I ens hi fem la clenxa al mig,
sí, senyora, sí senyora,
i ens hi fem la clenxa al mig,
sí, senyora, i amb el(s) dits.

Jo en tinc una polvera
que és tota de marfil,
que me la va regalar-me-la,
que me la va regalar-me-la
un amic del Brasil.

Però l’altre dia
jo a la xicota la vaig ensenyar,
i (com) la va veure, i (com) la va veure
se’n va enamorar.

I tot ella agafant-me la brotxa
demanava que jo l’empolvés,
jo cansava, i ella encara em deia:
-Fes-m’ho més, fes-m’ho més, fes-m’ho més!

I al terrat de casa
n’hi ha un galliner;
que és de la veïna,
que és de la veïna
que viu al primer.

Però l’altre dia
una se’ls hi va escapar,
i totes les veïnes,
i totes les veïnes
la varen buscar.

Després de mirar a tota l’escala,
als pisos de tots els veïns,
la noia de dalt cridava:
-La tinc dins, la tinc dins!