Observacions:

Es tracta d'un fragment de la cantarella que acompanya el joc "Conillets, a amagar". Joan Amades la recull al seu "Folklore de Catalunya - Cançoner" com a joc de colla.  La titula "Els conillets" i explica que se'n coneixen moltes variants. La que presenta ell és aquesta:

Conillets, a amagar, a amagar,
que la llebre és a caçar;
de nit i de dia
cala foc a l'abadia,
cala foc al forn;
quantes hores són?
La una, les dues...

Conillets,
esteu ben amagadets?
- Síííííí!!!!
- Mireu que la llebre s'alça!
- Que s'alci! 

La primera referència impresa que n'hem trobat és una variant recollida dintre "Jochs de la infancia" (1874) de Francesc de Sales Maspons i Labrós:

També n'hem trobada una dintre "Ethologia de Blanes", llibre sobre el folklore d'aquesta població escrit l'any 1886 per Josep Cortils i Vieta:

Cunillets, amagá, amagá,
que la llebre va á cassá
de nits y de días,
cols, xaravías;
ab una espasa blanca,
li tallarém un' anca;
ab un ganivet xich, xich,
li tallarém l' dit petit,
¿Estéu ben amagats?

Tal i com la canta en Joan, no l'hem trobada recollida enlloc més.

En Joan va néixer i viu a Arbúcies.