Jo tinc un bebè molt maco
que de tan maco que n'és,
si el venguessin no el voldria
comprar-lo per cap diner.

Té unes orelletes
tan rebufonetes
que unes arracades
li estaran molt bé,
i aquells ulls de nina
semblen tinta xina,
que riuen i ploren
com es fan de nit.

Jo tinc un nòvio que és del tot original,
que no té igual i crida l'atenció;
per contemplar-lo surt tothom en el portal,
perquè en Pasqual fa sensació.

Va amb pantalon color de rosa,
calça botins extravagants,
porta un bastonet de canya dolça
i un sobretodo amb farbalans.

Elàstics blaus subjectats amb candaus
porta el meu enamorat, i un barret de costat,
de color verd, que és el que em perd;
i en porta un gec, catacric, catacrec,
i un gec d'astracan pelut, rivetat de vellut,
i a l'armilla hi duu cigrons per botons,
i en Pasqual és del tot original, com cal!

Arri, arri, burriquet,
que demà irem a Batet,
comprarem un formatget
per sopar, per dinar,
per la mare no n’hi haurà,
xai bè!

       -Fèiem aixís...-

Aquest és, aquest no és,
aquest és el ball de tres,
aquest és, aquest no és,
aquest és el ball de tres.

Mira, mira el vent d’on ve,
i veuràs la bella dansa,
mira, mira el vent d’on ve,
i veuràs com dansaré.

Sóc en Patufet,
tot pobrissonet,
vaig néixer tot sol
sota d’una col.

Ai, pobre de mi,
quan vaig veure allí
una bèstia gran
herba tot menjant.

Era el bou astut
que, tot res(s)olut,
allà on anava
molt pret s’acostava.

La col olorà
i la va tastar,
més sense pensar,
ai! Se’m va empassar.

-Patufet, un ets?
Em cridava la mareta.
-Patufet, un ets?
Em cridava a tort i a dret.
-Patufet, un ets?
Em cridava la mareta.
-Patufet, un ets?
Em cridava a tort i a dret.

-Sóc a la panxa,
la panxa, la panxa,
sóc a la panxa,
la panxa del bou;
aquí no hi neva,
no hi neva, no hi neva,
aquí no hi neva,
no hi neva ni hi plou.

Fosc estava allí,
ai, pobre de mi,
sens poguer menjar
ni poguer jugar.

Vaig pendre per llit
del bou els budells;
com que sempre és nit,
vaig jeure en ells.

Bé n’estava tou,
al ventre del bou;
tan segur n’estava
que no m’enyorava.

Al ventre del bou,
vaig si neva o plou,
puig s'hi està tan bé
que jo hi tornaré.

-Patufet, un ets?
Em cridava la mareta.
-Patufet, un ets?
Em cridava a tort i a dret.
-Patufet, un ets?
Em cridava la mareta.
-Patufet, un ets?
Em cridava a tort i a dret.

-Sóc a la panxa,
la panxa, la panxa,
sóc a la panxa,
la panxa del bou;
aquí no hi neva,
no hi neva, no hi neva,
aquí no hi neva,
no hi neva ni hi plou.

Parenostre del tió,
bon Nadal que Déu nos do,
ara vénen festes,
festes precioses,
gallineta a l’olla,
gall a la cassola,
cua de mixó,
caga tió.

Tu que ets el meu padrí,
caga torrons per mi,
tu que ets la meva criatura,
caga torrons per la cua.

Ara ve el segar,
del segar ve el batre.
Segarem, batarem
quina feina que tindrem.
Hem segat, hem batut
quina feina que hem tingut.
Tururut, tururut!

Baixant de Cal Xapo
la tramuntana bufa,
no trobareu recés
fins a Ca la Mastufa.

Com colomes missatgeres
de l’amor i de la pau,
nostres veus volin lleugeres
i s’enfilin pel cel blau.

Entre ocells i flors boscanes
ve la Pasqua exhuberant,
per Crist branden les campanes,
per ell vibra nostre cant.

Que en ressonin les cantades,
del Puigmal al Puigpedrós,
oh, si fossin escoltades
per les fades de Lanós.

I en les serres gegantines
els estanys guaiten el cel,
i en llurs aigües cristallines
s’hi emmirallen els estels.

A l’entorn de Les Bulloses
ja les neus es van fonent,
i a la plana flors flairoses
van obrint-se al sol batent.

I les aigües regalades,
tot formant bells rierols,
semblen cintes argentades
on hi dringuen picarols,
semblen cintes argentades
on hi dringuen picarols.

Lala, lara...

       -La música:-

Lala, lara...

Puigcerdà, tu que ets la joia
de l’altívol Pirineu,
a l’estiu feta una toia
i a l’hivern blanca de neu.

Rep el bes que avui t’envia
la mainada amb els seus cants,
quina Pasqua d’alegria,
la que canten els infants.

Bella terra, la Cerdanya,
paradís encisador,
com ta plana i ta muntanya
no n’hi ha al món de millor.

       -Es repeteix:-

Bella terra...

       -I al final:-

No n’hi ha al món de millor.

Rosa d’abril, Pasqua florida,
plena de llum i serení,
l’amor ha pres nova embranzida
i ja retorna pel camí.

A cada pas que l’amor dona
tot són corrandes i cançons,
la nit és clara i tebiona,
amunt els cors, gentils minyons.

Fem que voleiï la senyera
de l’ideal ennoblidor,
sembri de flors la primavera
el nostre cor, en abundor.

Tots els carrers sentim la joia
del bellugueig d’aquesta nit,
brilli dels ulls de cada noia
un raig de llum i de neguit.

       -Els nens:-

La, lala, la…

Ben enflocada, la cistella
resseguirà cada balcó,
i deixarà una cantarella
i una miqueta de claror.

L’amor farà representalla
del ram de flors més refulgent,
i un ric present i una rialla
que brindarà sonorament.

I finirà l’hora galana
d’aquesta Pasqua radiant
sota una pluja d’or i grana,
i el cascadeig del nostre cant.