Observacions:

Es tracta d'una cançó molt popular arreu dels territoris de parla catalana, tot i que no apareix aplegada en cap cançoner decimonònic. La primera referència que en tenim és dintre el "Diccionari de la dansa, dels entremesos i dels instruments de música i sonadors" (1936), de Francesc Pujol i Joan Amades on es defineix com una cançó de ball rodó infantil.

Amades la recull després al tercer volum del seu "Costumari català" (1952), dedicat a la primavera i el temps de Corpus. Segons el folklorista català, cal entendre la cançó en el marc d'un "ballet":

“Entre les protagonistes de les cançonetes emprades per a aquests tipus de ballets hi ha la de la Margarideta que no es volia llevar de matí i la de la Margarideta Margaridó del peu polidor. Arreu d’Europa és popular el ball rodó de nou de la Marguerette, en el qual a cada represa de la cançó surt una balladora de la rodona i que, segons el senyor Milà i Fontanals, ve a figurar una dama Margarida, tradicionalment famosa, empresonada dins de la torre d’un castell que els alliberadors, per tal de salvar-la, van desfent arrencant-ne pedres d’una a una, figurades per les balladores, que ara una, ara l’altra, surten de la dansa fins a desfer del tot la rodona i deixar sola la protagonista, que es pot escapar lliurement.”

L’Empar recorda les cançons sobretot de la seva mare, la Narcisa Tarafa i José (Banyoles, 1925), de Can Pandai de Banyoles. La mare havia anat alguns anys a escola amb les monges clarisses de La Providència i també al Sagrat Cor. Els oncles de la mare, en Quimet i Cintet, tocaven la guitarra i la bandúrria, i a ella li feien fer teatre, cantar i recitar poesies. Més tard, la mare havia fet molt de teatre local.