Cançons
La sardana de l'avellana
La sardana de l’avellana
pica de peus i balla de gana,
la sardana d’en Ripoll
mata la puça i deixa el poll.
Aquesta cançó es recull per primer cop a "Jochs de la infancia" (1874), de Francesc de Sales Maspons i Labrós:


També l'hem trobat recollida dintre "Ethologia de Blanes", un llibre sobre el folklore d'aquesta població escrit l'any 1886 per Josep Cortils i Vieta.
L’Empar recorda les cançons sobretot de la seva mare, la Narcisa Tarafa i José (Banyoles, 1925), de Can Pandai de Banyoles. La mare havia anat alguns anys a escola amb les monges clarisses de La Providència i també al Sagrat Cor. Els oncles de la mare, en Quimet i Cintet, tocaven la guitarra i la bandúrria, i a ella li feien fer teatre, cantar i recitar poesies. Més tard, la mare havia fet molt de teatre local.