Observacions:

Hi ha diverses versions d'aquesta cançó infantil. Algunes canvien el verb inicial donant un to diferent al missatge de la cançó. En comptes de “ cantem, cantem ninetes”,  diuen “ploreu, ploreu ninetes” o “correu, correu ninetes”.

La primera referència escrita que n'hem trobat és a "Jochs de la infancia" (1874) de Francesc de Sales Maspons i Labrós:

Milà i Fontanals la recull l'any 1882 al "Romancerillo catalán", amb el número 521.  

També l'hem trobat al cançoner "Música Tradicional Catalana I - Infants" (1981) de Josep Crivillé. 

L’Empar recorda les cançons sobretot de la seva mare, la Narcisa Tarafa i José (Banyoles, 1925), de Can Pandai de Banyoles. La mare havia anat alguns anys a escola amb les monges clarisses de La Providència i també al Sagrat Cor. Els oncles de la mare, en Quimet i Cintet, tocaven la guitarra i la bandúrria, i a ella li feien fer teatre, cantar i recitar poesies. Més tard, la mare havia fet molt de teatre local.