Moltes noies van a missa
el diumenge al dematí,
ben mudades i amb un llibre,
i no saben de llegir.
I una en diu a l’altra:
-Quina pana (?) hem de passar!

La guitarra (?),
y los cuentos de aguardiente,
y el torero que las toca,
muchachas bonitas eran.

Avui és festa,
Sant Joan la fa,
gafa l’escopeta
i se’n va a caçar.

Tira un tiro,
mata un pardal,
el tira a l’olla
amb un grap(at) de sal.

Passa una monja,
li tira un tros de tronja,
passa un capellà,
li tira un tros de pa.

Un dia al pic de l’istiu,
un home que es diu Feliu,
li van fer sopes de menta
per passa(r)-li el mal de ventre,
vol cagar, vol cagar,
mal de ventre fas passar.

Se’n pensava fer-ne un pet,
li surt merda pel barret,
se’n pensava fer una llufa,
li surt merda pe la cuixa,
vol cagar, vol cagar,
mal de ventre fas passar.

Passant pel carrer major
se’n sent una gran pudor,
és aquella merderada,
d’aquella merda tan clara,
vol cagar, vol cagar,
mal de ventre fas passar.

Antònia Valònia,
mare dels ocells,
compra vedells,
compra que compra
plats foradats,
la Maria Antònia
balla amb els soldats.

-Apa, baixa, Margarideta,
que amb un vell et vu(i) casar.
I el meu cor sempre en sospira:
bé se’n podria anar!

En el dia de la boda
ja se me posa a roncar,
el meu cor sempre en sospira:
bé es podria rebentar!

Ara diu que ve una guerra,
tots els vells hi (ha)uran d’anar;
bé hi podria anar el de casa,
i mai més pogués tornar.

-Au, Patllari!
-Què voleu?
-Vo(l)s venir?
-Fa tramuntana!
-Au, no siguis tarambana!
-Si n’hi han quatre pams de neu!
-Au Patllari, què hem de fer?
-Nois, en fa un aire que emmetzina!
-Cata’t bé la barretina!
-Tinc els esclops ben fets malbé!
-Mira, deixa’t de raons:
quan passarem per Banyoles
t’hi fas posar unes ganxoles,
i acabades les raons.

Doncs anem!
Anem corrents a adorar-lo,
que és un nen, fora son!
Anem a adorar els Messies
que ha vingut per salvar el món.

-Apa, Jan!
-Pobre de mi!
-Que no véns?
-Jo prou vindria!
-Mira, que ja apunta el dia!
-No tinc res pel bon Jesús…

-Mira, per present no tinguis pena,
que el bon Jesús per ofrena
ja en té prou amb nostres cors.

Doncs anem!
Anem corrents a adorar-lo,
que és un nen, fora son!
Anem a adorar els Messies
que ha vingut per salvar el món.
Anem a adorar els Messies
que ha vingut per salvar el món.
Anem, anem, correm!

Una vegada hi havia un ciclista de pega
que amb una curva es va fotre dintre un camp,
patim, patam.
I en el rulé, se li va fer
un gros forat que se’l tapava amb un paper.
I el paper deia:

Una vegada hi havia un ciclista de pega
que amb una curva es va fotre dintre un camp,
I en el rulé, se li va fer
un gros forat que se’l tapava amb un paper.
I el paper deia…

       -Un xiste que hi havien unes monges que resulta que hi havia un pintor, com ara en… aquell… i se li van esparracar les calces, sa(t)s? I les monges van dir… com ho hem de fer? Com ho hem de fer per di(r)-li que… bueno…?-

El pintor de la pintura…
que en té al cul una obertura…

       -I el pintor es gi(ra) i diu:

No cal fer tanta música,
per ensenyar el cul una mica!

Aixís fan, fan, fan,
els gentils, petits titelles,
aixís fan, fan, fan
tres voltetes i se’n van.

Aixecant el dit,
els gentils, petits titelles,
aixecant el dit,
tots plegats s’han ajupit.

Tot picant de mans,
els gentils, petits titelles,
tot picant de mans,
els titelles s’han fet grans.

El pare va anar al mercat,
el pare va anar al mercat,
a buscar una burra coixa, rau, rau
a buscar una burra coixa, rau, rau.

Li talla els quatre peus,
li talla els quatre peus,
la burra arrenca a córrer, rau, rau,
la burra arrenca a córrer, rau, rau.

Li cau una ametlla al cap,
li cau una ametlla al cap,
li fa sang a l’aurella, rau, rau,
li fa sang a l’aurella, rau, rau.

De la sang que va sortir,
de la sang que va sortir,
en corren set rieres, rau, rau,
en corren set rieres, rau, rau.

El mut cridava gent,
el mut cridava gent,
un sord se l’escoltava, rau, rau,
un sord se l’escoltava, rau, rau.

Pel mar corren conills,
pel mar corren conills,
pel bosc corren anguiles, rau, rau,
pel bosc corren anguiles, rau, rau.

I aquesta és la cançó,
i aquesta és la cançó,
la cançó de les mentides, rau, rau,
la cançó de les mentides, rau, rau.

Qui la vulgui sapiguer,
qui la vulgui sapiguer,
que se’n vagi Filipines, rau, rau,
que se’n vagi Filipines, rau, rau.