Lletra:

Un senyor que en té automòbil
i una torre a Cardedeu,
va durar una temporada
que em seguia a tot arreu.

Fins que li vaig dir al ricatxo
que no es fes pas il·lusions;
va respondre’m: -Fornereta,
de quin pa fas rosegons!

Jo en sóc sola pel fadrí
que tothora em diu així:
-Amb el foc del teu mirar,
fornereta, fornereta,
amb el foc del teu mirar
jo voldria coure el pa.

Com que en sóc un xic coqueta,
i m’agrada el presumir,
ja faig córrer la polvera
cada cop que haig de sortir.

El meu promès em fa un mal veure:
-I amb un cop (i)a ho compendran,
que amb el gasto de farina
els llonguets s’apujaran.

Jo en sóc sola pel fadrí
que tothora em diu així:
-Amb el foc del teu mirar,
fornereta, fornereta,
amb el foc del teu mirar
jo voldria coure el pa.