Observacions:

Es tracta d'una cantarella d'un joc infantil de pagar penyora, tot i que el vídeo que publiquem mostra que també s'usa com a cançó de triar. Segons recull el Diccionari Català-Valencià-Balear (Alcover-Moll), la trobem anomenada amb diversos noms: "la gallina politana" (Olot, Rupit, St. Feliu de P., Bagà), "la gallina policana" (Puigcerdà, Penedès), "la gallina ponitana" (Camp de Tarragona), "la gallina ponicana" (Sta. Coloma de Queralt) o "la gallina ponicada" (Empordà, Igualada).

El primer cop que trobem anotada aquesta cançó és a "Jochs de la infancia" (1874), de Francesc de Sales Maspons i Labrós, amb el nom de "La gallina puritana":

Al llibret "Cançons i jocs cantats de la infantesa" (1923) d'Aureli Capmany i Francesc Baldelló, acaben la cantarella dient:

"... diu que amagui
aquest sant bon peu
que no és teu ni meu,
que és de la Mare de Déu".

La dinàmica del joc a partir del que descriu el Diccionari Català-Valencià-Balear és la següent: "joc en què es posen els jugadors asseguts en terra fent rotlle i amb els peus allargats cap al centre de la rodona; un jugador està en mig d'aquesta i va recitant unes frases o versets, i a cada dues síl·labes del recitat toca un dels peus dels jugadors; en arribar a la darrera síl·laba, el jugador arronsa el peu al qual aquella correspon, i el qui dirigeix el joc segueix comptant en la mateixa forma fins a fer arronsar un altre peu; quan estan arronsats tots fora un, el jugador a qui pertany aquest peu paga penyora".