I el flubiol del meu pare
fa ballar la mare al llit;
en toquen una sardana
que en dura tota la nit.

La-la, la, la-la, la.

La meu mare sempre em deia:
-Fill meu, fés a funció.
I jo li’n deia a la mare:
-Meus companys no hi van pas, no.

La-la, la, la-la, la.

(...) vora del camí,
del camí d’anar a l’escola,
s’hi aixeca un pomeró
que n’està tot ple de pomes.

Sota l’ombreta qu(e) hi fa
hi reposem una estona;
pomeró, bon pomeró,
sols de veure’ns ja tremola.

No tremolis, pomeró,
que no et tocarem cap poma;
senyor mestre ens ha ensenyat
de respectar el que no és nostre.

I a estimar els gentils fruiters
que alegren els cors dels homes,
i els hi fan els ulls somrients
i els hi fan la boca dolça.

Vora el jardí de bon matí,
n’hi ha una busqueta rossinyolera.
Refila un cant saltironant
de les troanes a la palmera.

Al meu jardí de bon matí,
n’hi ha una busqueta rossinyolera.
Refila un cant saltironant
de les troanes a la palmera.

No sé què em diu,
no sé on té el niu,
I en ses passades enjogassades,
però m'apar que amb son cantar
parla de coses d’altres diades.

Sant Josep, feu-lo dormir,
Sant Josep, feu-lo ser gran,
que sa mareta del camp
i le portarà una coseta.

Nore, nore, tenoià,
nore, nore, tenoià, ane.
Nore, nore, tenoià,
nore, nore, tenoià, ane.  

Son, son, vine, vine, vine;
son, son, vine que tinc son.

Si la son venia, jo m'adormiria,
si la son me ve, jo m'adormiré. 

El meu pare vol casar-me
amb un jove de ciutat,
que a l'estiu ve a la masia
i de mi s'ha enamorat.
Oidà, oidà,
però (io) no m'hi vu(i) casar,
oidà, oidà,
però (io) no m'hi vu(i) casar.

I allà dalt de la muntanya
n'hi pastura un bell ramat,
i el pastor que les guarda
n'és el meu enamorat.
Oidà, oidà,
i amb aquell me vull casar,
oidà, oidà,
i amb aquell me vull casar.

Sota d'un roure, de gen(e)llons,
una minyona, una minyona.
Sota d'un roure, de (jone)llons,
una minyona cull tronquillons.

Sola i alegra la feina fa,
canta que canta, canta que canta.
Sola i alegra la feina fa,
canta que canta i que cantarà.

Mentres faixava darrer garbó,
per la r(a)ureda veu el rector. 

Roig com un bitxo, gras com un truc,
com(t) és prop d'ella, com(t) és prop d'ella,
roig com un bitxo, gras com un truc,
com(t) és prop d'ella baixa del ruc.

-Sobre tes culpes posaré un vel
que quan te moris, vagis al cel.
Però m'has de dar, sense remissió
una abraçada i un gran petó.

-No una sola us en donaré,
sinó dos-centes, sinó dos-centes,
no una sola jo us en daré,
sinó dos-centes i mil també.

Com que el meu pare no fa mai tard,
si mos atrapa, si mos atrapa,
com que el meu pare no fa mai tard,
si mos atrapa Déu vos en guard.

Pugeu dalt l'abre, senyor rector,
v(e)ureu el meu pare si és lluny o no.

Mentres dalt l'abre puja el feixuc,
ella d'un brinco i ella d'un brinco;
mentres dalt l'abre puja el feixuc,
ella d'un brinco salta del ruc.

Deixa dalt l'abre senyor rector,
sense abraçada, ni ruc, ni petó.

Tan petiteta, tan petitona,
sap de fer punta, sap de llegir,
cap a l'escola se'n va soleta,
canta que canta tot el camí.

Els ocells callen tan punt la senten,
els cants (?) escolten son cants frescals,
les papallones elles mai fugen,
ses mans rosades mai li fan mal.

- Mare, mareta, si teniu feina...
ella bressola el nen petit,
per més que plori sempre l'en gronxa
i com un àngel queda adormit. 

Despunta, despunta l'alba,
quan de l'alba surt el sol,
i el pastor amb alegria
va tocant el fl(u)biol.

Ajuntem les mans i fem cadena
per po(gu)er començar de ballar
aquesta bonica sardana
que l'orquestra comença a tocar.

Apa, minyons, cap ballar,
que ja n'ha vingut la festa
del gran ball de l'Empordà.

Vosaltres, nenes boniques
per la plaça aneu voltant
i lluïu les vostres formes
com veieu un galant. 

Apa, minyons, cap a ballar
que ja n'ha arribat la festa
del gran ball de l'Empordà.