Super User
Jo en sóc l'agutzil
Jo en sóc l'agutzil,
jo en sóc l'agutzil.
Quan ne vaig mudat,
en porto la bara,
sóc de l'autoritat.
Les borles són de plata,
el bastó de cart(a)ró
i el barret n'és de palla
per fer-ne més senyor.
Jo en sóc l'agutzil,
jo en sóc l'agutzil.
Si n'hi ha algun per citacions,
que vingui amb mi.
Fora romanços, fora!
Jo en sóc l'agutzil,
jo en sóc l'agutzil.
Si n'hi ha algun d'aquest poble
que ens vulgui mal,
que ens vingui al radera
amb un flubiol sonant.
Ara ve Sant Ferriol
Ara ve Sant Ferriol,
ballarem si Déu ho vol.
El que en tocava la tamborina
n'ha perdut el fl(o)biol
Una dona l'ha trobat,
l'ha ficat a dintre un sac,
l'ha lligat amb quatre betes
i l'ha engegat a fer punyetes.
Cançó del rossinyol
Allí a l’establia
de vora el portal,
rossinyol li canta
a la nit de Nadal.
Flor de lliri, lliri,
flor de lliri blau.
Flor de lliri, lliri,
flor de lliri blau.
Per què cantes ara
si plora l’infant?
-Jo canto i refilo
per a consolar-l(o).
Flor de lliri, lliri,
flor de lliri blau.
Flor de lliri, lliri,
flor de lliri blau.
La cançó de les mentides
Al mar corren conills
i al bosc corren anguiles,
i a sota els garrofers,
s’hi crien les sardines.
Tralalalà, i aquesta cançó és
la cançó de les mentides.
Qui la vulgui sapiguer,
que vagi a Filipines,
que vagi a Filipines.
Al mar corren conills
i al bosc corren anguiles,
i a sota els garrofers,
s’hi crien les sardines.
Tralalalà, i aquesta cançó és
la cançó de les mentides.
Qui la vulgui sapiguer,
que vagi a Filipines,
que vagi a Filipines.
La doneta
Tan petiteta, tan petitona,
sap de fer punta, sap de llegir.
Tota soleta se’n va a l’escola,
canta que canta tot el camí.
Els ocellets ben punt la senten,
atents escolten son cant frescal.
Les papallones d’ella no fugen,
ses mans rosades mai es fan mal.
Quan sa mareta té molta feina,
ella en bressola el nen petit.
Per més que plori ella l’amoixa
i com un àngel queda adormit.
El marit petit
El meu marit petit, com un gra de civada,
no pot pujar ara al llit perquè no hi arribava.
L'agafo al bell gavell i en el llit el portava;
com era dintre el llit la roba me'l colgava.
El porto a cal campaner per fer tocar campanes;
el campaner era boig i n'hi va fer tocar sardanes.
Jo prou,
jo prou que me'n cuidava,
jo prou.
El flubiol del meu pare
El flubiol del meu pare
fa ballar la mare al llit;
li’n toca una sardana
que en dura tota la nit.
Zig, zig, zig, zig, zig, zig...
Comencem d'anar a ballar,
i amb molta alegria al cor
ballarem una sardana
obligada de tenor.
El meu pare i la me(u) mare
diu que n'estan molt contents
del flubiol que els hi toca
la sardana i a tot temps.
Tut, tut, tut...
El tango de la punyalada
L’orquestra de la punyalada
entona un tango dolç i fi,
i aquella nit hi vaig anar-hi
per ballar i po(gu)er-me divertir.
I en vaig conèixer-hi una nena
rossa i maca com un fil d’or,
i al veure-la tan e(r)cisera
de seguit vaig declarar-li el meu amor.
I allà la sombra d’una penya,
contemplant els mariners,
varen juntar-se nostres llavis
i tot seguit vàrem perdre els coneixements.
Ella es tornava tota roja,
i jo, vermell com un pebrot,
i per més que ho intentàvem
no en podíem fer l’amor.
I així, la nena ja refeta
aixeca el cap i així me’n diu:
-Nem, que el sol se’n va a la posta
i som ben lluny de Sant Feliu.
En vaig anar un quant temps amb crosses
siguent la burla de la gent,
i tota la gent murmurava
que era d’un tango que li ha anat molt malament.
No vull tractes amb cap més rossa
que em pugui carregar els neulers.
No vull tractes ni romanços,
jo no vull ballar mai més.
Els pics gegants
De bon matí, quan els estels es ponen,
hem de sortir per guanyar el pic gegant.
L’airet és pur, tranquil. el cel clareja
i amb pas ben dur encetem la cançó.
Avant, avant, que trenca l’alba,
si anem pujant, s’abaixa el cim.
Prenem la corda i el piulet,
i amunt els cors que el pic és dret.
Per passar el glaç grampons calcem
i el gran gegant per fi vencem.
Vessant d’avets de Mont Perdut i Aneto
vers els Posets esguardem l’infinit.
Bells Encantats, Peguera i Bisseberri,
cims albirats de neu tots sou roblerts.
Cantem de cor, amb la natura,
suprem amor del muntanyenc.
Lleugers correm com els isards,
endins, endins vers nostres llars.
Curulls de glòria i encisats,
fem un adéu als pics aimats.