Lletra:

L’orquestra de la punyalada
entona un tango dolç i fi,
i aquella nit hi vaig anar-hi
per ballar i po(gu)er-me divertir.

I en vaig conèixer-hi una nena
rossa i maca com un fil d’or,
i al veure-la tan e(r)cisera
de seguit vaig declarar-li el meu amor.

I allà la sombra d’una penya,
contemplant els mariners,
varen juntar-se nostres llavis
i tot seguit vàrem perdre els coneixements.

Ella es tornava tota roja,
i jo, vermell com un pebrot,
i per més que ho intentàvem
no en podíem fer l’amor.

I així, la nena ja refeta
aixeca el cap i així me’n diu:
-Nem, que el sol se’n va a la posta
i som ben lluny de Sant Feliu.

En vaig anar un quant temps amb crosses
siguent la burla de la gent,
i tota la gent murmurava
que era d’un tango que li ha anat molt malament.

No vull tractes amb cap més rossa
que em pugui carregar els neulers.
No vull tractes ni romanços,
jo no vull ballar mai més.