Els pics gegants

Nom de l'informant: Fina Company i Juliol

Data i lloc de naixement: 27/11/1943 (Pujals dels Cavallers)

Municipi de residència: El Far d'Empordà

On, com i de qui la va aprendre: A casa (Can Ruet), sobretot a l'estiu, prenent la fresca a l'era del mas, cantant amb els avis, pares i oncles i tietes que venien d'estiueig.

Lletra:

De bon matí, quan els estels es ponen,
hem de sortir per guanyar el pic gegant.
L’airet és pur, tranquil. el cel clareja
i amb pas ben dur encetem la cançó.

Avant, avant, que trenca l’alba,
si anem pujant, s’abaixa el cim.
Prenem la corda i el piulet,
i amunt els cors que el pic és dret.
Per passar el glaç grampons calcem
i el gran gegant per fi vencem.

Vessant d’avets de Mont Perdut i Aneto
vers els Posets esguardem l’infinit.
Bells Encantats, Peguera i Bisseberri,
cims albirats de neu tots sou roblerts.

Cantem de cor, amb la natura,
suprem amor del muntanyenc.
Lleugers correm com els isards,
endins, endins vers nostres llars.
Curulls de glòria i encisats,
fem un adéu als pics aimats.

Observacions:

És una cançó excursionista de la qual n'hem trobat la primera referència l'any 1935, a la primera pàgina del "Cançoner de la secció de muntanya" del Centre Excursionista de Catalunya. La música prové de la marxa militar "Roulez, tambours!" escrita pel filòsof suís Henri-Frédéric Amiel (1821-1881) i la lletra catalana és d'Agustí Vidal, qui va ser cap de l'agrupament escolta Prat de la Riba (parròquia de Sant Antoni de Pàdua de Barcelona). Agustí Vidal és pare de Carles Vidal, baixista de la Companyia Elèctrica Dharma.

Una mostra de la partitura i la lletra originals, extreta d'un cançoner dels Minyons Escoltes i Guies Sant Jordi de Catalunya:

Entrevista realitzada per l'Oriol Vinyoles i Jofre, el 2009.