Lletra:

(...) vora del camí,
del camí d’anar a l’escola,
s’hi aixeca un pomeró
que n’està tot ple de pomes.

Sota l’ombreta qu(e) hi fa
hi reposem una estona;
pomeró, bon pomeró,
sols de veure’ns ja tremola.

No tremolis, pomeró,
que no et tocarem cap poma;
senyor mestre ens ha ensenyat
de respectar el que no és nostre.

I a estimar els gentils fruiters
que alegren els cors dels homes,
i els hi fan els ulls somrients
i els hi fan la boca dolça.