Observacions:

Tot i que l'Albert explica que havia sortit de la colla, hem trobat una cançó molt semblant recollida per Artur Blasco a Guils del Cantó (Montferrer, Alt Urgell) l'any 1985, i que s'inclou dintre "A Peu pels camins del cançoner - Cançons de l'Alt Urgell". Les dues primeres estrofes diuen així:

Nena maca,
nena maca, baixa a obrir,
que si no, no seràs maca.
Vull tocar-te,
vull tocar-te la sabata,
que o si no, em faràs patir.

De sabata,
de sabata no en tinc cap.
El que busques són raons, són raons.
El que busco, nena maca,
és fer-t'hi mil petons.

A la revista "Els colors del Pla de l'Estany" (2011), l'Albert Palmada escrivia el següent article:

"UNES CARAMELLES «REMULLADES»

Deixaré per un número de la revista de parlar-vos de la nostra història, perquè de vegades cal esplaiar-se i qualsevol acte ocorregut sigui particular o col·lectiu en un lloc indeterminat, com era la meva població de Banyoles d'aquells finals anys quaranta del segle passat, pugui considerar-se un modest esdeveniment històric o simplement una anècdota pels que la vam viure. En aquells anys, Espanya tenia un règim dictatorial sorgit d'una malaurada guerra civil. Per això, vull parlar-vos d'un grup de joves d'aquells desafortunats anys i d'aquell Nacional Catolicisme que, tanta repressió va portar-nos a tots i a totes.

Nosaltres procuravem desprendre-nos i a les nits dares i caloroses de I'estiu, solíem formar un grup de quinze o vint companys i anavem pels carrers de Banyoles on sabíem que hi vivia una noieta per cantar-li unes cançons. Aquestes serenates eren com aquella cançó "Noche de Ronda" que tan be cantaven "Los Panchos". Eren les típiques cançons d'aquells anys. A la televisió quan han d'oferir algunes imatges que poden afectar a la sensibilitat de I'espectador ho anuncien prèviament. Això vull dir-vos a vosaltres que potser em llegireu, és la lletra d'una bonica melodia que va sortir de nosaltres i que de vegades cantàvem a les donzelles. He de dir que no sempre. Teníem cura de no fer-ho segons a quin lloc. La lletra diu així: "Nena maca, nena maca baixa a obrir o sinó no seràs maca, vull tocar-te, vull tocar-te la ummmm o sinó em faràs patir". Aquí en Domingo que tenia una veu forta alçava el to de la melodia fent la veu de noieta, imagineu-vos-el des de dalt d'un balcó i contestava: ".....d'ummmm no en tinc pas lo que busca vostè jove és un insult....” i llavors tots junts i amb plena força contestàvem "...nena maca, nena maca lo que volem és tocar-te el ummmm” i així acabava. Però un dia vàrem sortir escaldats i remullats, era ja el final de la "Ronda" i el lloc la plaça Major -aleshores Plaza de España- des de dalt ens va caure un ruixat d'aigua, però quan varem començar a sentir aquella ferum varem exclamar... -aixo es pixum!!- El grup es va dissoldre ràpidament i corrents cap a casa a rentar-nos i intentar dormir aquella nostra malifeta. 

Recordant l'article del company de la revista Carles Puncernau, publicat el mes de gener d'enguany titulat “El Sol", ens diu que la explosió inicial anomenada Big Bang, té una edat estimada de 13.700 milions d'anys. Imaginem-nos que tota la Creació neix del no res, però per fer una explosió hi ha d'haver dues forces diferents. Aquestes dues forces foren la creació, més ben dit la vida en totes les seves infinites varietats i consequencies. Imaginen-nos que no existís el UMMMM! Tornaríem al no res. Disculpeu-me, aquesta vegada volia donar-me un esplai."