Sota dels roures

Nom de l'informant: Soletat Casanovas i Maruny "La Sol"

Data i lloc de naixement: 1906

Municipi de residència: Palamós

Lletra:

Sota d'un roure, de gen(e)llons,
una minyona, una minyona.
Sota d'un roure, de (jone)llons,
una minyona cull tronquillons.

Sola i alegra la feina fa,
canta que canta, canta que canta.
Sola i alegra la feina fa,
canta que canta i que cantarà.

Mentres faixava darrer garbó,
per la r(a)ureda veu el rector.

Roig com un bitxo, gras com un truc,
com(t) és prop d'ella, com(t) és prop d'ella,
roig com un bitxo, gras com un truc,
com(t) és prop d'ella baixa del ruc.

-Sobre tes culpes posaré un vel
que quan te moris, vagis al cel.
Però m'has de dar, sense remissió
una abraçada i un gran petó.

-No una sola us en donaré,
sinó dos-centes, sinó dos-centes,
no una sola jo us en daré,
sinó dos-centes i mil també.

Com que el meu pare no fa mai tard,
si mos atrapa, si mos atrapa,
com que el meu pare no fa mai tard,
si mos atrapa Déu vos en guard.

Pugeu dalt l'abre, senyor rector,
v(e)ureu el meu pare si és lluny o no.

Mentres dalt l'abre puja el feixuc,
ella d'un brinco i ella d'un brinco;
mentres dalt l'abre puja el feixuc,
ella d'un brinco salta del ruc.

Deixa dalt l'abre senyor rector,
sense abraçada, ni ruc, ni petó.

Observacions:

Sembla ser una cançó escrita per Apel·les Mestres i Oñós (Barcelona, 1854-1936), però de la qual no en tenim cap referència de la melodia. La primera referència que en tenim és de l'any 1879 al llibre "Cansons Ilustradas" de l'autor, algunes cançons del qual estan musicades per Josep Rodoreda i Santigós .

La versió que es presenta és la següent:

SOTA DE 'LS ROURES

I.

Sóta de 'ls róures, de genollons,
una fadrina cull branquillons,
sola y alegre la feyna fá
canta que canta que cantará.

II.

Mentre enfeixina l'últim garbó
per la roureda baixa 'l rectó,
roig com un bitxo, gran com un truch;
cuan es prop d'ella baixa del ruch.

III.

- Sóbre tas culpas tiraré un vel
y cuan te moris te duré al cel,
pero has de darme sens remissió
una abrassada y un bon petó.

IV.

- Nó una abrassada vos donaré
sinó doscentas y mil també,
pero 'l meu pare no fá may tart
y si'ns atrapa ¡Déu nos en guart!

V.

Puji en un abre, senyor rectó,
que podrá veure si es lluny ó nó.
Si fent estellas lo veu distrét
per mí desde are ya está tot fét.

VI.

Mentres pe 'l róure puja feixuch
ella d'un brinco salta en el ruch
y á dalt del abre déixa al rectó
sense abrassada, ruch ni petó.

També apareix al Cançoner del Ripollès, aplegada l'any 1910 i amb el títol de "Una minyona de genollons".

Més tard és recollida al "Cançoner de Sobremunt" (2013), a partir d'una recerca als anys 1974 i 1975, amb el nom de "La nineta i el rector", versió de la qual han partit diverses formacions musicals. La mateixa versió de Sobremunt també la recull Artur Blasco dins "A Peu pels camins del Cançoner" a Molló (Ripollès), l'any 1997.

Partitura:

Sota d'un roure - Partitura completa.pdf

Entrevista realitzada pels fills de la cantadora, el novembre de 1991, en una cinta de casset amb el títol de "Memòria - La Sol canta i conta". La gravació la van fer arribar a les mans del cantant i folklorista Jaume Arnella.