Catalina catalana,
qui t'ha fet el monyo tort?
Una vella de muntanya
que jugava a cavall fort.


 

La nit més bella i serena
a l'alegria convida;
l'hermosa Pasqua florida
ve despertant nostres cors.

Per tot arreu ja destrena (?)
la primavera olorosa,
la toia rica i xamosa
de ses poncelles i flors.

Deixeu donzelletes,
deixeu vostre llit
i obriu la finestra
que és bella la nit.

La cistellona enflocada
de serrells, cintes i llaços,
a vostres ulls és arribada
i us porten nostres cançons.

Semblen un niu d'ocelletes
que refilen vostres gràcies,
esperen vostres manetes
i enyoren nostres petons.

Deixeu donzelletes,
deixeu vostre llit
i obriu la finestra
que és bella la nit.

Demà al sortir engalanades
plenes de gràcia i ventura,
cantarà vostra hermosura
tota la flor del jovent.

I recordant l'indulgència
dels vostres cors carinyosos,
amb nostres cants amorosos,
també vindrem l'any vinent.

Deixeu donzelletes,
deixeu vostre llit
i obriu la finestra
que és bella la nit.
Ompliu la cistella
del vostres afanys;
salut, donzelletes,
salut, per molts anys.

I un que volia casar-se
va volguer-se aconsellar
i amb un amic que tenia
que es deia Sebastià.

Si jo tinc d'aconsellar-te,
per més que estigui casat,
creu-me Jeroni, no et casis
si no vols ser un desgraciat.

Encara que estigui alegre,
parlant-te clar i català,
he maleït mil vegades
el dia que em vaig casar.

La primera nit de nuvis,
jo creient d'estar al cel,
va durar set o vuit dies
aquella lluna de mel.

Totes aquelles delícies
pronte es varen acabar,
la dona al cap de poc dies
ja em volia governar.

Ja no he pagut ser més amo
de les meves accions
i així(s) és que a casa nostra
mai s'acaben les raons.

Si per cas la llavor és bona,
als nous mesos tens un nen,
si no és un nen, una nena,
que sembla un àngel del cel.

Arribo(c) a casa al vespre
molt cansat de treballar;
si no bressolo una estona,
ella no em vol fer el sopar.

Si de per cas tu la renyes
perquè el sopar no està fet,
te'n traurà deu mil escuses
dant les culpes al vailet.

Arribo(c) a casa al vespre,
sopo i vaig a descansar;
ve la dona que gemega,
tot seguit torna't a alçar.

Ves a fe(r)-li camamilla,
unes fregues al melic.
Pobre del casat que digui,
si això no és viure avorrit.

Encara que estigui alegre,
parlant-te clar i català,
he maleït mil vegades
el dia que em vaig casar.
He maleït mil vegades
el dia que em vaig casar.

Maria tallà i cosia   per a son fillet amat;
un dia mentres cosia   en sent una tempestat.
I en surt en a la finestra:   -Veïnes, això què ha estat?
-Ha estat el rei Herodes,   que ha entrat en a la ciutat.
Maria, trista i afligida,   gafà son fillet amat,
corr(i)nt boscos i muntanyes   i camins destartorats.
En una baixada fonda   en troba un jueu malvat:
-Ai, què porteu vós, Maria,   quest farcellet sota el braç?
-Porto(c) un feixet de tríbol,   tríbol ben atribolat.
-Això no pot ser, Maria,   això és cosa d’infantat (?).
 

Així com la gavina 
que el mar va costejant,
així vaig fent ma vida, 
cantant sempre cantant.
Voldria que els meus càntics 
tinguessin un ressó
del mar de Costa Brava 
que és mar encisador.

I és l'Escala una perla que el mar guarda
i a tothora s'hi reflexen els colors,
una perla que les ones emporianes
incrustaren en aquest antic tresor.

L'Escala és el timó de l'Empordà
que navega, que navega mar enllà.

(A) les muntanyes de Barcelona,
una nineta me'n vaig encontrar,
molt d(i)cidida, la minyoneta,
quina hora era, em va preguntar.

Ella sí que en (a)gafa el rellotge,
(a)gafa el rellotge i se'l posa a la mà.
C(u)m que estrenyia tan que podia,
fins que el vidre me va trencar.

Quan el rellotge va ser romput,
a cal rellotger ho vaig portar.
I el rellotger es mira el rellotge:
- I aquest rellotge, cura no hi ha.

Fadrinets que porteu rellotge,
no us hi deixeu posar-hi la mà;
perquè jo un dia al no vol(gu)er creure,
la minutera em varen trencar.
Perquè jo un dia al no vol(gu)er creure
la minutera em varen trencar.

No hi ha al Masnou com el meu Pere,
tan alegre cap pescador,
ni (a) qui c(u)m ell tonades boniques
sempre ens (a) canta amb afinació.

Ell amb la veu va enamorar-me
un capvespre vora del mar
i des de llavors ja m'assenyalava
a totes hores amb son cantar.

Tot cantant, dolça estimada,
jo la tasca vaig fent de bon grat.
Tot cantant, pesco amb la barca
i amb cançons tu també t'he pescat.

Quan va sentir sa veu tan dolça
li va dir un senyor foraster
que si al Liceu cantés la marina
es cansaria de fer diners.

I jo llavors li vaig respondre:
- Barcelona em fa molta por,
i a trencar colls i fàcil seria
que a mi em pesquessin el pescador.

Tot cantant, dolça estimada,
jo la tasca vaig fent de bon grat.
Tot cantant, pesco amb la barca
i amb cançons tu també t'he pescat.

Tot cantant, dolça estimada,
jo la tasca vaig fent de bon grat.
Tot cantant, pesco amb la barca
i amb cançons tu també t'he pescat.

El pare n'és de Girona,
la mare de Barcelona,
no en puc ser més catalana,
jo sóc vigatana,
sóc filla de Olot.

Cada dia la me(u) mare
m'ensenya de parlar més clara;
i el meu pare sempre reia
perquè a la gent deia:
- Balirona em dic. 

A la voreta del mar
n'hi ha una donzella,
n'hi ha una donzella,
que en brodava mocadors;
són per la reina,
són és per la reina.

Mentres n'era a mitjan brodar,   n'hi(n) manca seda;
en veu un bergantí   a tota vela.
-Bergantí, bon bergantí,   que en porteu seda?
-Quina seda voleu vós,   blanca o vermella?
-Vermelleta la'n vull jo,   que és millor seda.
-Pujareu dins de la nau,   triareu d'ella.
Mentres n'és a dalt la nau,   la nau pren vela.
-Mariner, bon mariner,   dugueu-me en terra,
que los aires de la mar   me'n donen pena.
El mariner es posa a cantar   cançons molt belles;
i amb el cant del mariner   s'hi ha adormit ella.
-Mariner, bon mariner,   dugueu-me en terra;
de tres germanes que som,   sóc la més bella.
La una és casada amb el rei,   l'altra és princesa,
i jo, pobreta de mi,   sóc marinera.
-No en sou marinereta, no,   que en sou(s) la reina.

       -Aquí abantes (ha)via sentit que deien:-

La reina de Portugal   o d’Inglaterra.

I aquesta nit he somiat
que he dormit a la serena,
amb un llit cobert de flors
i als braços d(e) una donzella.