El rellotge

Nom de l'informant: Maria Teresa Pellicer i Lleonart

Data i lloc de naixement: 1928 (L'Escala)

Municipi de residència: L'Escala

On, com i de qui la va aprendre: De la seva àvia Maria Artigas "La gallinaire"

Lletra:

(A) les muntanyes de Barcelona,
una nineta me'n vaig encontrar,
molt d(i)cidida, la minyoneta,
quina hora era, em va preguntar.

Ella sí que en (a)gafa el rellotge,
(a)gafa el rellotge i se'l posa a la mà.
C(u)m que estrenyia tan que podia,
fins que el vidre me va trencar.

Quan el rellotge va ser romput,
a cal rellotger ho vaig portar.
I el rellotger es mira el rellotge:
- I aquest rellotge, cura no hi ha.

Fadrinets que porteu rellotge,
no us hi deixeu posar-hi la mà;
perquè jo un dia al no vol(gu)er creure,
la minutera em varen trencar.
Perquè jo un dia al no vol(gu)er creure
la minutera em varen trencar.

Observacions:

No hem trobat aquesta cançó recollida enlloc més.

Maria Teresa Pellicer va anar a col·legi fins als 14 anys, va aprendre de cosir i va treballar en diverses fàbriques d'anxova de l'Escala, es va casar i va tenir un fill. La seva àvia va morir quan ella tenia 10 anys, però durant aquest curt període, i amb una memòria prodigiosa, va aprendre una mar de cançons prop de l'àvia "de sensibilitat fina i endolcida", en paraules de la mestra i folklorista Palmira Jaquetti (que l'havia entrevistat en una de les missions de recerca de l'Obra del Cançoner Popular l'any 1929).

Partitura:

El rellotge - Partitura completa.pdf

Aquest enregistrament ha estat realitzat per Ramon Manent i Folch i Lurdes Boix i Llonch durant el 2008 i inclós dintre el CD "Cançons tradicionals catalanes a l'Escala" editat pel Museu de l'Anxova i d e la Sal de l'Ajuntament de l'Escala. El podreu adquirir al mateix museu.

MATERIAL CEDIT PER: