Lletra:

I un que volia casar-se
va volguer-se aconsellar
i amb un amic que tenia
que es deia Sebastià.

Si jo tinc d'aconsellar-te,
per més que estigui casat,
creu-me Jeroni, no et casis
si no vols ser un desgraciat.

Encara que estigui alegre,
parlant-te clar i català,
he maleït mil vegades
el dia que em vaig casar.

La primera nit de nuvis,
jo creient d'estar al cel,
va durar set o vuit dies
aquella lluna de mel.

Totes aquelles delícies
pronte es varen acabar,
la dona al cap de poc dies
ja em volia governar.

Ja no he pagut ser més amo
de les meves accions
i així(s) és que a casa nostra
mai s'acaben les raons.

Si per cas la llavor és bona,
als nous mesos tens un nen,
si no és un nen, una nena,
que sembla un àngel del cel.

Arribo(c) a casa al vespre
molt cansat de treballar;
si no bressolo una estona,
ella no em vol fer el sopar.

Si de per cas tu la renyes
perquè el sopar no està fet,
te'n traurà deu mil escuses
dant les culpes al vailet.

Arribo(c) a casa al vespre,
sopo i vaig a descansar;
ve la dona que gemega,
tot seguit torna't a alçar.

Ves a fe(r)-li camamilla,
unes fregues al melic.
Pobre del casat que digui,
si això no és viure avorrit.

Encara que estigui alegre,
parlant-te clar i català,
he maleït mil vegades
el dia que em vaig casar.
He maleït mil vegades
el dia que em vaig casar.