Santa Llúcia de la Bisbal,
tretze dies d'aquí a Nadal,
santa Llúcia de la Bisbal,
tretze dies d'aquí a Nadal.

La vostra vida acabada
fou el major goig sentit,
l’ésser a Déu presentada
triomfant al Paradís;
i Senyora us volgué fer
del Tresor que posseïa,
col·locant-vos com devia
sota l’ombra del Roser.

Manà vostra Senyoria
als Frares Predicadors
que de vostra Confraria
fossin instituidors;
i així ells la han fundada
obeint vostre voler,
dignament intitulada
Verge i Mare del Roser.

Puig mostr(a)u vostre poder
fent miracles cada dia,
protegiu, Verge Maria,
els Confrares del Roser.

Al Castelldefels són grocs i a Barcelona les dames.
Mataró són cap(s) de bous pe les senyores bissarres.
I a Lloret són caganers, que se caguen per ses plages.
I a Blanes

       -Me n'he saltat...-

i a Blanes són flassaders, paguen la dot amb flassades.
I a Tossa són palangrers, van a palangre de flore (?).
Sant Feliu són dos ganxons, Palamós i la Vall d'Aro.
A Calella coralla (...)

(...) garbí, vent amb popa i mar bonança.
Mo n'irem perquè el llevant, tota voreta de l'aigua,
tota voreta del mar, fins a la ralla de França. 

A l'Estartit, peix fregit, jurioles a la brasa.
I a l'Escala n'és mal port, pel vent de la tramuntana.
Empúri(e)s hi ha un convent, que no en volen donar aig(u)a.

Bufa ventet de garbí, vent amb popa i mar bonança.
Mo n'irem perquè el llevant, tota voreta de l'aigua,
tota voreta del mar, fins a la ralla de França.

I a l'Escala n'és mal port, pel vent de la tramuntana.         

       -Això d'Empúri(e)s ja ho he dit, eh?-

A Sant Pere Pescador(s), tenen el(s) fems pe les cases.

Bufa ventet de garbí, vent amb popa i mar bonança.
Mo n'irem perquè el llevant, tota voreta de l'aigua,
tota voreta del mar, fins a la ralla de França.

Castelló, vila major, tot són jutges i notaris.
I a Palau són lladre(s) empelts, que en corren pels olivassos. 
I a Roses són gent de rei, que en tiren bombes i bales.

Bufa ventet de garbí, vent amb popa i mar bonança.
Mo n'irem perquè el llevant, tota voreta de l'aigua,
tota voreta del marc, fins a la ralla de França.

Cadaqués són tabaquers, contrabandistes i lladres.

Bufa ventet de garbí, vent amb popa i mar bonança.
Mo n'irem perquè el llevant, tota voreta de l'aigua,
tota voreta del mar, fins a la ralla de França.

I a la Selva saladors, salen el(s) bi(r)os a cargues.
I a Llançà són fumarells, tenen les cases fumades. 
I a Colera i a Portbou, la cançó s'és acabada.
 
Bufa ventet de garbí, vent amb popa i mar bonança.
Mo n'irem perquè el llevant, tota voreta de l'aigua,
tota voreta del mar, fins a la ralla de França.     

       -Bueno, c'est fini...-

Un dia tràgic la gent més innoble
d'aquesta terra en desfeia la pau.
Els vils feixistes dreçats contra el poble
volien fer-nos per sempre uns esclaus.

Vingué la guerra, ferotge i sens (tr)eva,
del nord, al centre, al sud i al llevant.
D'arreu d'Espanya s'alçà la gran lleva
dels voluntaris que lluiten cantant. Endavant!

Amb fúria, disciplina
enfonsarem l'abisme  
al criminal feixisme,
l'exèrcit popular.

Però nosaltres a més de la glòria
volem la força que ens dón(a) la unitat.
Per la total i immedia(n)ta victòria
com un sol home marxem al combat.
Passa la tropa i el poble l'aclama,
rengles de ferro i fusells rutilants,
de baix a l'arma i a sota la flama
de la bandera que ens fa a tots germans. Endavant!

Amb fúria, disciplina
enfonsarem l'abisme  
al criminal feixisme,
l'exèrcit popular.

Son siete o ocho generales
que son unos criminales,
no se les puede negar.
Franco, Mola y Cabanellas
requisando ocho botellas
para Queipo emborracha(r)s(e).

Estando borracho ya,
discuten lo de Madrid
y a las puertas proletarias...   (ia no sé com acaba, ara...)

Per visitar Catalunya,
va venir molt d(i)cidit
un ministre molt simpàtic
d'allí les Corts de Madrid.

N'hi varen fer una xiulada,
al moment que va arribar,
que (?) de tant fort que xiulauen
diu que el varen eixordar.

El ministre va dir:
-Sant Antoni gloriós,
antes no prenguem mal
val més que toquem el dos.

I sense perdre temps,
va determinar marxar
i com el trenc els va veure
tabé es va posar a xiular.

Ja s'emprenen el viatge
tot fumant el cigarret,
aixís passaven el rato
sense sentir cap xiulet.

Cap a Reus se dirigien
un quart antes d'arribar
(i)a varen sentir l'orquesta
que els començava a xiular.

Com a Madrid va ser
va dir a tots els seus fillets:
-Us porto de Catalunya
tot un vagó de xiulets.

Un pagès (?) va cridar molt fort
que no en volia castells de foc.

El diari de la matinada
anunciava un gran castell de foc
que s'escampa(u)a per la Gran Via
per donar-los un mal perdre a tots (?).

El recre(i)o varen ser garrotades,
cops de sabre, xiulets i raons.
I per l'últim varen fer bordar el(s) gossos,
d'aquells gossos que se'n diuen polissons.

El sol ja campeja per l'Empordà
hermosa és la plana, que bonica està.

Los prats mollegen
de l'aig(u)at ja lo raig;
el lloer ja canta
la voreta del mar.

Los camps florits
semblen jardins;
lo fruit rosseja
lo fauç a dins.    

       -Baixos:-                                   

Rica és la comarca,
lo país fresc i (?)
les fonts que ragen
són caba(u)s de tresors.

Fèrtils rius crusen
rajant semprie a dolls,
Llobregat i la Muga,
Llobregat i la Muga
F(r)uvià i Manol.

       -Baixos:-
                                   
Ja se'n (?) conformen les muntanyes al peu
el fullatge verdeja a baix el Pirineu.

       -Baixos:-

Torres ben (?) agegantades
amb desordre elles són;
serveixen per niar-hi
los esparvers i mussols.

D'escultura gòtica
totes ne són,
les ninetes hermoses
d'elles ombres són.

La platja de Empúries mil records ne té;
sols mussols ells guarden
fent secrets, fent secrets.

A prop son peu la mar hi salta;
barques i gronxes com hi ha tràngo(l).

       -Piano...-

El pescador el art hi tira,

       -Baixos:-                                  

per lo sorral, per lo sorral
la mar (i)a mira.

Ell sempre treballava amb molt afany
la festa n'arriba, la festa n'arriba
per son descans.

Ja n'és arribada tothom a ballar,
la plaça se n'omple, (con) és cap al tard;
les noies joioses van amb sa galant
sardanes puntegen amb molta salt.

       -Baixos:-                                  

Amb rius i merles, 
poble l'aubaga
de l'emansaga (?) de l'Empordà. 

Aucells a bandades
peguen volades;
peguen volades, peguen volades
allà del mar. 

       -Baixos:-
                                  
I al penre terra, ja mouen guerra
i al penre terra, ja mouen guerra,
al penre terra, ja mouen guerra,
ja mouen guerra per son menjar.

       -Piano...-                                

L'aureneta lleugera,
quant ella se'n va,
canta alabances, canta alabances de l'Empordà,
canta alabances de l'Empordà.  

Si n'eren tres ninetes, més ai,
vora del mar, vora del mar.
L'una renta la roba, més ai,
l'atra l'estén, que més ai,
l'atra l'estén.

L'atra cull violetes   pel fill del rei.
El fill del rei es passeja,   sota el pont d’or.
Tira una pedra a l'aiga,   toca l’amor;
la toca ben tocada   de dintre el cor.
-Si t'he fet mal, Maria,   (i)a passarà.
A l'horta del meu pare   una herba hi ha
que cura lo mal d’amores,   vés-la a buscar.

Jesucrist, la Passió vostra,
ajudeu-me-la a cantar;
més morí per culpa nostra,
què farem sinó plorar?

Si plorant pujo al calvari,
Vós al cel me pujareu,
puix l'escala de pujar-hi
és l'escala de la creu.

Sos deixebles són a taula
fent amb ells l'últim sopar,
quan els pasma sa paraula
de què els peus els vol rentar.

Pere diu, tot fent-se enrera:
-Vós a mi no em rentareu.
-Si els peus no et rento, Pere,
no entraràs al regne meu.

-Doncs, renteu-me'ls, -responia-,
peus i mans, ànima i cos:
i quan (i)o rentat ne sia,
res del món tacar-me pot.