Lletra:

El sol ja campeja per l'Empordà
hermosa és la plana, que bonica està.

Los prats mollegen
de l'aig(u)at ja lo raig;
el lloer ja canta
la voreta del mar.

Los camps florits
semblen jardins;
lo fruit rosseja
lo fauç a dins.    

       -Baixos:-                                   

Rica és la comarca,
lo país fresc i (?)
les fonts que ragen
són caba(u)s de tresors.

Fèrtils rius crusen
rajant semprie a dolls,
Llobregat i la Muga,
Llobregat i la Muga
F(r)uvià i Manol.

       -Baixos:-
                                   
Ja se'n (?) conformen les muntanyes al peu
el fullatge verdeja a baix el Pirineu.

       -Baixos:-

Torres ben (?) agegantades
amb desordre elles són;
serveixen per niar-hi
los esparvers i mussols.

D'escultura gòtica
totes ne són,
les ninetes hermoses
d'elles ombres són.

La platja de Empúries mil records ne té;
sols mussols ells guarden
fent secrets, fent secrets.

A prop son peu la mar hi salta;
barques i gronxes com hi ha tràngo(l).

       -Piano...-

El pescador el art hi tira,

       -Baixos:-                                  

per lo sorral, per lo sorral
la mar (i)a mira.

Ell sempre treballava amb molt afany
la festa n'arriba, la festa n'arriba
per son descans.

Ja n'és arribada tothom a ballar,
la plaça se n'omple, (con) és cap al tard;
les noies joioses van amb sa galant
sardanes puntegen amb molta salt.

       -Baixos:-                                  

Amb rius i merles, 
poble l'aubaga
de l'emansaga (?) de l'Empordà. 

Aucells a bandades
peguen volades;
peguen volades, peguen volades
allà del mar. 

       -Baixos:-
                                  
I al penre terra, ja mouen guerra
i al penre terra, ja mouen guerra,
al penre terra, ja mouen guerra,
ja mouen guerra per son menjar.

       -Piano...-                                

L'aureneta lleugera,
quant ella se'n va,
canta alabances, canta alabances de l'Empordà,
canta alabances de l'Empordà.