Cançons

No es coneix exactament si la cantarella té a veure amb el poble de La Bisbal d'Empordà (hi ha una ermita dedicada a la santa molt propera a aquesta població), amb La Bisbal de Falset (on s'hi troba l'anomenada cova de Santa Llúcia) o bé si fa referència a la capella de Santa Llúcia annexa a la catedral de Barcelona, davant del palau episcopal ("bisbal" caldria entendre's aquí com a adjectiu, "propi del Bisbe").

A Sant Joan de les Abadesses (Ripollès) s'hi venera Santa Llúcia de Puigmal i la cantarella, per tant, també s'hi adaptava.

Santa Llúcia és la patrona dels sastres i les modistes. Segons explica en Joan, hi havia el costum que tota la canalla sortís el dia abans d'aquesta data a collir màstecs espigats i, si no en trobaven, agafaven ginestes per poder fer les atxes i encendre-les a la nit mentre corrien pel carrer fent aquesta cantarella. Acabada la guerra, va arribar a Sant Hilari un caporal de la guàrdia civil que no coneixia aquest costum; quan va veure la mainada corrent amb les atxes enceses els va voler tancar a la presó. L'alcalde de l'època, Enric Serras, va dir al caporal: "Tenga en cuenta, señor cabo, que esto es una tradición, y una tradición es una ley".

En Joan, sastre de professió, va ser el segon president del via crucis de Sant Hilari, a mitjans s. XX. Va dissenyar els vestits dels "armats" aprofitant la tela que van abandonar de les cortines de l'hospital militar de la Font Picant. Sense coneixements de solfeig, va ser el fundador del cor Nois Alegres l'any 1946.