Cançons
El fill del rei
Si n'eren tres ninetes, més ai,
vora del mar, vora del mar.
L'una renta la roba, més ai,
l'atra l'estén, que més ai,
l'atra l'estén.
L'atra cull violetes pel fill del rei.
El fill del rei es passeja, sota el pont d’or.
Tira una pedra a l'aiga, toca l’amor;
la toca ben tocada de dintre el cor.
-Si t'he fet mal, Maria, (i)a passarà.
A l'horta del meu pare una herba hi ha
que cura lo mal d’amores, vés-la a buscar.
És un fragment d'una balada aplegada en molts cançoners i anomenada habitualment "El fill del rei". Segons Joan Amades ofereix poques alteracions literàries i musicals malgrat la seva gran difusió.
Milà i Fontanals la recollia ja l'any 1853 a "Observaciones sobre la poesia popular: con muestras de romances catalanes" amb el títol "El hijo del Rey" i la tornava a incloure aquí, l'any 1882 al "Romancerillo catalán - Canciones tradicionales". Apareixia també al volum I de "Cansons de la terra: Cants Populars Catalans" de Francesc Pelagi Briz, l'any 1866, amb el mateix nom.
La Nita, perruquera i sense estudis musicals, havia cantat al cor Filles de Maria de Sant Hilari ja abans de la guerra. Amb antecedents familiars literaris: el seu pare, Salvador Noguera va guanyar els Jocs Florals de Girona l'any 1925 i el cosí germà de la seva tieta era el poeta Busquets i Punset.
