Collim, collim, collim clavells i roses,
i pensaments i pensaments i pensaments;
paraules que us diríem ben (j)amoses,
s'emporta el vent, s'emporta el vent, s'emporta el vent.

I el dia antes de casar-me,
tot ho vaig veure bonic,
tot ho vaig veure bonic. 

I hasta me vaig ribar a creure
que un cop casat fora ric,
que un cop casat fora ric.

I ara casat me trobo,
pobret i enganyat;
molt(s) de co(t)s menjaria
si'n tingués menjar al plat. 

P(e)r esmorzar una arengada
sense amanir,
molts de cops haig de veure aiga
per falta de vi. 

Al dematí com m'aixeco,
tot arrodit,
i la dona de casa
encara se'n queda al llit. 

Si això són (a)mericanes
que es puguin ballar.
és per fer perdre les ganes
tots dels que us vulgueu casar.

Un xicot s'estava
tranquil conversant
i amb la seva xicota
fent broma i jugant.

I tot de repente,
soroll va sentir
amb un quarto fosc
que hi havia per lli.

I ella prou li deia: -Julià,
aquí dintre no hi vulguis entrar.
Mira que hi ha una rata
que et vol mossegar.

Ell de tot això no en va fer cap,
ell hi va vol(gu)er-hi ficar el nas,
la rata el mossega
i ai, fill meu, ja estàs.

I un senyor afectat,
amb els toros aficionat,
se li va calar foc
amb un ball de Sant Ramon.

Va cridar la seva dona,
sense pensar res d'aquest món.
-Mira que jo em torno toro
amb dugues banyes al front.

I ella li diu tan fresqueta:
-D'això es veu a tot arreu,
d'homes que els (a) porten llargues
si no, que se'ls tapen, que ningú les veu. 

La setmana còmica tothom la deia
la setmana de (?) i dels sucesos.
Semblava que havia d'haver-hi la gorra,
segons deia La Hucha i El Progreso.

Alguns homes que per (?) valents (?)
la setmana còmica no els va fer gràcia;
cap a França fugien d'amagatotis
i alguns altres pel galliner se amagaven. 

Sols un home va de proa
de tenir valo(r) de sobres;
en Marcelino Domingo és,
que no l'espanta res.

En Marcelino Domingo és un gran home
encara que petitet és d'estatura;
però té més valor i més d'altra cosa
que no tenen altres homes de figura.

Quan del(s) braços del seu pare l'arrencaven,
el pobre home tot plorant el despedia,
perquè es creia que aquell fill que li robaven,
potser (?) ja mai més no el veuria.

Marcelino, Marcelino,
és cruel el teu destino;
tu sé que vas ser empresonat
al crit de llibertat.

El portaven pres a dintre el cotxe
de l'autoritat tenien ordres dades:
que si el cotxe si (a) volgués costar algun grupo,
fessin foc sense mirar a qui tocaven.

Tancat dintre del(s) cuartels d'Atarassane(s)
(?) barco van po(r)tar-lo,
va esperar a la vora a dos mesos,
esperant que el tribunal volgués jutjar-lo.

Allí dintre resignat del sacrifici,
molt sofria per la seva santa ideia
aquell que un dia en va ser mestre d'escola
pot ésser de la República un gran mestre.

Marcelino, Marcelino,
és cruel el teu destino;
tu vas ser empresonat
al crit de llibertat.

I allí a bordo prou li deien,
com ben convençut el veien:
-Et tractarem com un cavaller,
que aquí estaràs molt bé.

Com el tribunal suprem va anar a la causa,
tots els ets i uts van precurar buscar-li;
fins que la raó i la justícia van (im)posar-se,
llibertat provisional varen donar-li.

Allí dintre resignat del sacrifici,
molt sofria per la seva santa ideia
aquell que un dia en va ser mestre d'escola
(a) pot ser-ne de la República un gran mestre.

Marcelino, Marcelino,
és cruel el teu destino;
tu sé que vas ser empresonat
al crit de llibertat.

Tan alegre va veure saltar en terra
que va dir con el terror de la (?),
ditxós són los ojos que us deuen (a) veure (...)

Us nem a cantau-se americana
de molt bona gana.
Noies boniques, veniu, veniu;
les més pintades i salameres,
vaig a tocau-se el voraviu.

Trobareu noies treballadores
que de jornal guanyen sis rals;
però amb polvos, plomada i moda,
elles ne gasten, elles ne gasten un dineral.

Cotilla a la parissié,
i mitges a l'escocesa,
el pentinat molt flamenc
i sabatetes a l'inglesa.

Sabeu què dóna per resultat?
Que el jove, quan s'hi casa,
li surt un sifón al cap.

Tabé trobareu noies que per nar bufones
el cos s'estrenyen d'allò més fort,
(con) van mudades semblen monades,
i despullades un franquet mort.

Allà dalt de la muntanya
vaig sentir cantar un puput,
era una f(a)tuda vella
que escanyava un geperut.

En tenia una vella a casa
que era farta de fideus,
tenia l'arruga al ventre
com el campanar de Reus.

Allà dalt de la muntanya
mare, deixeu-m'hi anar,
no hi vaig a collir castanyes,
sinó per cantar i ballar.

Marieta cistellera,
tu que en saps de fer cistells,
me'n faràs una panera
per anar a collir clavells.

Una rosa en tinc en l'aigua
i un clavell en tinc en fresc,
el guardo per sant Domingo
que és el sant del meu promès. 

La me(u) mare m'ha dit maca,
jo li'n dic: - Perquè voleu,
no em rentéss(i)u bé la cara
al matí quan me lleveu.

El orinal, tararà-tatxim,
El orinal, tararà-tatxim,
tot ple de merda,
tot ple de merda.

El orinal, tararà-tatxim,
El orinal, tararà-tatxim,
tot ple de merda
fins a dalt.

(...) no va mai sol (con) va de veres,
per (a)ixò diuen que els petons i les cireres,
el més gran dels cirerers, i quan no poguer més,
pregaria que tu boca me'ls tornés.

Què té de fer una nineta
tota soleta i joveneta
i més petons, nina, et faria,
que fruits tindria cap cirerer.

Quan la nit de Sant Joan n'és arribada,
no hi ha noia que n'estigui enamorada;
el jove que la vol
mai ha estat amb ella al sol,
i per dir-li ple d'amor que l'estimada.

-Jo t'estimo, nena hermosa, i en de veres,
que et faria més petons que a les cireres
el més gran dels cirerers, i quan no poguer més,
pregaria que tu boca me'ls tornés.

La nit de Sant Joan n'és arribada,
no hi ha noia que no estigui enamorada;
el jove que la vol, 
no en sortirà mai sol, prenda estimada.

Un petó no va mai sol quan va de veres,
per (a)ixò diuen que els petons i es cireres,
de un ne vénen dos, de un ne vénen dos,
prenda estimada.

Què en té de fer, una nineta,
tan petiteta, tan bufoneta?
I un petó li’n faria,
li’n posaria a la boqueta.