Allà dalt de la muntanya

Nom de l'informant: Esteve Palou i Soler

Data i lloc de naixement: 24/11/1946 (Roses)

Municipi de residència: Roses

On, com i de qui la va aprendre: D'en Daniel Suquet "Ocell".

Lletra:

Allà dalt de la muntanya
vaig sentir cantar un puput,
era una f(a)tuda vella
que escanyava un geperut.

En tenia una vella a casa
que era farta de fideus,
tenia l'arruga al ventre
com el campanar de Reus.

Allà dalt de la muntanya
mare, deixeu-m'hi anar,
no hi vaig a collir castanyes,
sinó per cantar i ballar.

Marieta cistellera,
tu que en saps de fer cistells,
me'n faràs una panera
per anar a collir clavells.

Una rosa en tinc en l'aigua
i un clavell en tinc en fresc,
el guardo per sant Domingo
que és el sant del meu promès.

La me(u) mare m'ha dit maca,
jo li'n dic: - Perquè voleu,
no em rentéss(i)u bé la cara
al matí quan me lleveu.

Observacions:

Es tracta de sis corrandes (versos d'origen improvisat).

La primera apareix recollida dins l'Inventari de l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya (entre 1922 i 1936). De la segona n'hem trobat una referència semblant al butlletí 449 del Centre Excursionista de Catalunya de l'any 1932:

Una vella tinc a casa,
no menja sinó fideus,
té una berruga a la panxa
com el campanar de la Seu.

De la tercera, la referència més antiga que n'hem trobat data de l'any 1887, recollida per Carles Bosch de la Trinxeria al llibre "Miscelánea Folk-lórica". També la trobem al número 23 de la revista "Catalunya artística", del novembre de l'any 1900, recollida a Girona per General Ginestà.

La quarta i cinquena apareixen, recollides normalment juntes, apareixen en diverses ocasions dintre molts cançoners. La primera referència està publicada l'any 1885, dins "Cansons i follíes populars" de Pau Bertran.

De la darrera no n'hem trobat cap referència enlloc.

Partitura:

Allà dalt de la muntanya (corrandes) - Partitura completa.pdf

Gravació realitzada per Albert Massip i Xènia Berta, el desembre de 2014.