Cançons

Es tracta d'una estrofa pertanyent a la cançó "L'airet de matinada". N'hem trobat una primera menció al llibre de 1899 anomenat "Les presons imaginàries", de Pere Coromines.

Justament, Artur Blasco en recull una versió semblant dintre "A Peu pels camins dels Cançoner - Cançons de l'Alt Urgell", aplegada l'any 1996:

L'airet, l'airet, l'airet
de la matinada,
del ric estiu, 
del ric estiu, 
del ric estiu,  
arroplega, arroplega, arroplega,
la rosada,
que llença el riu, 
que llença el riu, 
que llança el riu,
el riu!

L'airet de la matinada
del ric estiu,
estiu!
Arroplega la rosada
i la llença al riu,
al riu!

Demà, demà, demà,
serà diumenge,
anirem a ballar,
anirem a ballar, 
anirem a ballar.
Anirem, anirem, anirem
a buscar les noies,
que a Arfa hi ha, 
que a Arfa hi ha,
que a Arfa hi ha,
hi ha!

A baix de la baixada
ja en veig venir,
venir!
Un jove molt elegant
per un camí,
camí!

Collint, collint, collint,
clavells i roses,
i pensaments,
i pensaments,
i pensaments.
Paraules, paraules, paraules,
amoroses,
que llença el vent,
que llença el vent,
que llença el vent,
el vent!

L'enregistrament més antic que n'hem trobat data de l'any 1940, formant part d'un popurri de cançons populars titulat "Lo de siempre (Lo de sempre): Potpourries sobre motivos populares catalanes", a càrrec de Jaume Planas i Simó (1889-1974) i la seva Orquestra Planas.