signatura_PNC2022.jpg

En Marcelino Domingo

Nom de l'informant: Jaume Coll i Casanyes  "En Glaudis"

Data i lloc de naixement: 14/03/1903

Municipi de residència: Roses

Fotografia de l'informant

Lletra:

La setmana còmica tothom la deia
la setmana de (?) i dels sucesos.
Semblava que havia d'haver-hi la gorra,
segons deia La Hucha i El Progreso.

Alguns homes que per (?) valents (?)
la setmana còmica no els va fer gràcia;
cap a França fugien d'amagatotis
i alguns altres pel galliner se amagaven. 

Sols un home va de proa
de tenir valo(r) de sobres;
en Marcelino Domingo és,
que no l'espanta res.

En Marcelino Domingo és un gran home
encara que petitet és d'estatura;
però té més valor i més d'altra cosa
que no tenen altres homes de figura.

Quan del(s) braços del seu pare l'arrencaven,
el pobre home tot plorant el despedia,
perquè es creia que aquell fill que li robaven,
potser (?) ja mai més no el veuria.

Marcelino, Marcelino,
és cruel el teu destino;
tu sé que vas ser empresonat
al crit de llibertat.

El portaven pres a dintre el cotxe
de l'autoritat tenien ordres dades:
que si el cotxe si (a) volgués costar algun grupo,
fessin foc sense mirar a qui tocaven.

Tancat dintre del(s) cuartels d'Atarassane(s)
(?) barco van po(r)tar-lo,
va esperar a la vora a dos mesos,
esperant que el tribunal volgués jutjar-lo.

Allí dintre resignat del sacrifici,
molt sofria per la seva santa ideia
aquell que un dia en va ser mestre d'escola
pot ésser de la República un gran mestre.

Marcelino, Marcelino,
és cruel el teu destino;
tu vas ser empresonat
al crit de llibertat.

I allí a bordo prou li deien,
com ben convençut el veien:
-Et tractarem com un cavaller,
que aquí estaràs molt bé.

Com el tribunal suprem va anar a la causa,
tots els ets i uts van precurar buscar-li;
fins que la raó i la justícia van (im)posar-se,
llibertat provisional varen donar-li.

Allí dintre resignat del sacrifici,
molt sofria per la seva santa ideia
aquell que un dia en va ser mestre d'escola
(a) pot ser-ne de la República un gran mestre.

Marcelino, Marcelino,
és cruel el teu destino;
tu sé que vas ser empresonat
al crit de llibertat.

Tan alegre va veure saltar en terra
que va dir con el terror de la (?),
ditxós són los ojos que us deuen (a) veure (...)

Observacions:

No hem sabut trobar enlloc més aquesta cançó sobre el mestre i polític Marcel·lí Domingo (1884 - 1939). Amb el mateix protagonista però, en trobem un fragment recollit l'any 1981 al Tarragonès, dins el llibre "Les cançons de taverna a Torredembarra" (2014) de Gabriel Comes i Nolla.


En Glaudis era mestre de cases i contractista i cantava al cor de l'església de Roses. La majoria de cançons les havia après del seu pare, solista del coro de Roses. El pare era conegut amb el sobrenom de "Barbestristes".

Gravació realitzada per Esteve Guerra als any 70. La gravació va passar a mans d'Esteve Palou, que va encarregar-se de fer-li arribar a la historiadora rosinca Xènia Berta, coordinadora de Rosespèdia.