Muntanyes del Canigó, 
Canigó,
fresques són i regalades
encar més, encar més ara l'istiu
que les aigues són gemades
que les aigues són gemades.

Encar més ara l'istiu, 
ara l'istiu
que les aigues són gemades;
tres mesos, tres mesos m'hi som estat,
tres mesos i tres setmanes,
tres mesos i tres setmanes.

Tres mesos m'hi som estat, 
m'hi som estat,
tres mesos i tres setmanes
sense veu, sense veure un arbre verd
ni tampoc persona humana,
ni tampoc persona humana.

Sense veure un arbre verd,
un arbre verd,
ni tampoc persona humana;
si no un, si no un rossinyolet
que en saltar del niu cantava,
que en saltar del niu cantava.

       -No sé què més...-

Pecador, tingues dolor,
tingues esmena, tingues esmena,
pecador, tingues dolor,
tingues esmena de pecat.

Pecador si et vols salvar,
has de confessar-te, has de confessar-te,
pecador, si et vols salvar,
has de confessar-te de veritat (?).

Aquí dalt de la muntanya,   terra franca i regalada,
si n'hi hay una hija   que Caterina se llama;
filla n'és d'un pare heretge   i d'una mare mundana.

Puix que vós n'er(e)u tan santa,
que Cristo parlava amb vós,
sigueu la nostra advocada,
Caterina, i adiós.

Soldado soy de España,
que estic amb un corral,
menjant palla i garrofa
pitjor que un animal.

A l'hortet del meu pare   n'hi havia un pi novell,
carregat de pinyes verdes,   roseretes i clavells.
I a la branqueta més alta,   el pigot n'hi ha fet el niu,
i a les tres de la matinada   en porta a beure els seus fills.
De les gotes que li'n queien   ne feien nar tres molins;
l'un és de sucre i canyella,   l'atre és de xinxons dels fins,
de l'amor de les ninetes   que en fan penar-ne els fadrins.

Xiribiri-broc, porta un broc,
xiribiri-cleri,
xiribiri-broc, porta un broc,
xiribiri-cri.

El marruco (?) i l'Agnès
jugaven a collir trumfes,
el marruco (?)  i l'Agnès
jugaven qui en colliria m(è)s.

El marruco (?) els collia,
el marrunco (?) els collia
i els plegava l'Ignès.

Ara, ara (i)a hi van
els burros cap a batre;
ara, ara (i)a hi van
i amb un matxo a davant.

Noies de Ca Litre (?),
noies de Ca Litre (?),
aneu tots carrer avall.

(...)
Sant Josep la fa...

Tira un tiro,
mata un pardal,
vestit de general.

Passa una velleta,
tira una pedreta.
 
Passa un capellà,
li tira un tros de pa. 

Passa Sant Pere
tocant la cullera.

Passa Sant Ramon,
toca l'acordeón.

Passa Sant Tomàs
s'entrebanca amb un cabàs.

Ai, pobre terrisser,
ai, pobre terrissaire,
quan passa pel riu Ter,
el burro cau a l'aiga, ai.

-(Ai)xeca't, (ai)xeca't, ruquet,   entornem-(no)s-en a casa.
Quan és a mig carrer,   veu la porta tancada,
i en pregunta als veïns   si han vista passar l'Eulària.
-No l'hem pas vist d’avui,   comptem que està molt magra.
En va a casa del fuster   en manllevar una escala,
i en puja escala amunt,   com si fos una rata.
Quan obre el finestró,   veu la taula parada;
l'Eulària s'està al llit   i el rector la confessava.
-No em digui res, marit meu,   que la rifa he gu(a)nyada;
amb els diners del rector   ara comprarem les vaques.
I les banyes duc jo,   sí que les porto llargues.

Ai, pobre terrisser,
ai, pobre terrissaire.

Jo te l'encendré,
el tio, tio fresco,
jo te l'encendré,
lo tio de paper.

Tu me l'encendràs,
el tio, tio fresco,
tu me l’encendràs,
el tio del detràs.

Un petó no en va mai sol quan va de veres
per (a)ixò diuen que els petons i les cireres,
si d'un ne vénen molts, 
noies que no en volgueu pols,
noies que no en volgueu pols no aneu a l'era.

La que nega un petonet quan se'l suplica,
de genolls amb tot el cort així s'explica:
-Jo t'estimo de debò,
nina, deixa't fer un petó,
que molt baix i a cau d'orella sento jo.

Deixes que et besi, nineta,
la cirereta de ta boqueta
de petons io te'n faria
com fruits tindria cap cirerer. 

Quan la nit de Sant Joan n'és arribada,
no hi ha noia que no estigui enamorada;
si és que el jove que la vol, 
vulgui estar amb ella sols
per dir-li ple d'amor l'estimada.

-Jo t'estimo, nina hermosa, n'és de veres,
te'n faria més petons que en té cireres,
lo més alt del cirerer, 
fins que jo no en pogués més,
jo voldria que ta boca me'ls tornés.
  
Què en té de fer una nineta
tota soleta i joveneta,
que si el seu jove volia,
li'n donaria tot lo seu cor.

Quan la nit de Sant Joan n'és arribada,
no hi ha noia que no estigui enamorada;
si és que el jove que la vol, 
vulgui estar amb ella sols
per dir-li'n ple d'amor l'estimada.

-Jo t'estimo, nina hermosa, n'és de veres,
te'n faria més petons que en té cireres
lo més alt del cirerer,
fins que jo no en pogués més,
jo voldria que ta boca me'ls tornés.

Què en té de fer una nineta,
tota soleta i joveneta,
que si el seu jove volia,
li'n donaria tot lo seu cor.