Observacions:

La primera referència que hem trobat d'aquesta cançó és a l'Obra del Cançoner Popular, on se'n recull una variant aplegada a Gisclareny l'any 1922, amb el títol de "Ball cerdà". Aquest ball està recollit al "Costumari Català" de Joan Amades. Explica que es ballava el 15 d'agost:

"El llogarret d'Espinalbet, a l'Alt Bergadà, feia també avui la seva festa. Ballaven el típic ball de la coca. Els pavordes feien pastar una grossa coca que subhastaven enmig de la plaça. El que l'adquiria tenia dret a ballar la primera dansa ell sol i les persones que convidava. Era corrent que els fadrins forasters que acudien a la festa formessin colles per pobles i que posessin preu a la coca col·lectivament. Escollien d'entre ells el més bon ballador i el que pogués fer quedar més bé la colla perquè trenqués dansa. Triava la fadrina que més li plaïa, la qual es tenia per molt honrada de ballar la coca. Quan ja havien ballat prou sols, el ballador tirava la barretina enlaire: això era el senyal que podien entrar al ball els seus companys. Quan la hi tornava a tirar per segona vegada volia significar que el ball restava obert i lliure perquè hi entrés tothom qui en tingués ganes. Hi havia ballador que el cap d'una estona de ballar es treia de la faixa un gros ganivet de set molles amb el mànec tot historiat i exornat amb aplicacions de banya i nacre, obrat pels ganiveters i coltellers de Solsona. Tallava la coca a bocins, en donava a la seva companya de ball i a d'altres persones de les que miraven la dansa, les quals, en rebre la coca, restaven convidades al ball".

En Cinto explica que a Espinalbet, per Sant Miquel els dos més vells del poble agafaven una coca per cada cap i ballaven la cançó acompanyats per un acordió i un violí.

En Cinto Solanellas va ser pastor, un bon coneixedor del territori i un gran interessat pel patrimoni arquitectònic i les dites i cançons populars. D'ell en surten algunes de les cançons que van populartizar a finals dels 60 el Grup de Folk, de la mà de Pau Riba i Jordi Pujol. Tot i que va néixer a Berga, va viure a Peguera, Puigcerdà, Balsareny, a Mas Saiols (Serra de Finestres), Sant Pere de Rodes (d'on també en va ser el guarda durant 13 anys) i finalment a Vilajuïga. Aquesta gravació està feta durant o just després de l'etapa a la Serra de Finestres i abans d'anar cap a Sant Pere de Rodes. És al Mas Roure del senyor Ferrussola, que tenia arrendat.