Els tres molins

Nom de l'informant: Cinto Solanellas i Solé

Data i lloc de naixement: 10/12/1919 (Berga)

Municipi de residència: Montagut i Oix

Lletra:

A l'hortet del meu pare   n'hi havia un pi novell,
carregat de pinyes verdes,   roseretes i clavells.
I a la branqueta més alta,   el pigot n'hi ha fet el niu,
i a les tres de la matinada   en porta a beure els seus fills.
De les gotes que li'n queien   ne feien nar tres molins;
l'un és de sucre i canyella,   l'atre és de xinxons dels fins,
de l'amor de les ninetes   que en fan penar-ne els fadrins.

Xiribiri-broc, porta un broc,
xiribiri-cleri,
xiribiri-broc, porta un broc,
xiribiri-cri.

Observacions:

Milà i Fontanals recull aquesta cançó dintre el "Romancerillo catalán" (1882) com una variant de la balada "El mestre". Així mateix, està inclosa dintre "Cansons i follíes populars" (1885) de Pau Bertran.

Més tard, també la trobem aplegada dintre l'Obra del Cançoner Popular amb el títol "L'arbre gentil" (1926).

La primera estrofa també l'hem trobat separada com a corranda en alguns cançoners: Francesc Pelagi Briz la recull aquí, al volum segon de "Cansons de la terra" l'any 1867 i Joan Serra i Vilaró a "El cançoner del Calic" (1913).

En Cinto Solanellas va ser pastor, un bon coneixedor del territori i un gran interessat pel patrimoni arquitectònic i les dites i cançons populars. D'ell en surten algunes de les cançons que van populartizar a finals dels 60 el Grup de Folk, de la mà de Pau Riba i Jordi Pujol. Tot i que va néixer a Berga, va viure a Peguera, Puigcerdà, Balsareny, a Mas Saiols (Serra de Finestres), Sant Pere de Rodes (d'on també en va ser el guarda durant 13 anys) i finalment a Vilajuïga. Aquesta gravació està feta durant o just després de l'etapa a la Serra de Finestres i abans d'anar cap a Sant Pere de Rodes. És al Mas Roure del senyor Ferrussola, que tenia arrendat.

Partitura:

Els tres molins - Partitura completa.pdf

Gravació realitzada a finals dels anys 70 per Àngel Daban. La fotografia i la informació sobre en Cinto Solanellas està extreta del l'entrevista publicada a la Revista de Girona, l'octubre del 1993.