signatura_PNC2022.jpg

Petons i cireres

Nom de l'informant: Cinto Solanellas i Solé

Data i lloc de naixement: 10/12/1919 (Berga)

Municipi de residència: Montagut

On, com i de qui la va aprendre: Del seu pare.

Fotografia de l'informant

Lletra:

Un petó no en va mai sol quan va de veres
per (a)ixò diuen que els petons i les cireres,
si d'un ne vénen molts, 
noies que no en volgueu pols,
noies que no en volgueu pols no aneu a l'era.

La que nega un petonet quan se'l suplica,
de genolls amb tot el cort així s'explica:
-Jo t'estimo de debò,
nina, deixa't fer un petó,
que molt baix i a cau d'orella sento jo.

Deixes que et besi, nineta,
la cirereta de ta boqueta
de petons io te'n faria
com fruits tindria cap cirerer. 

Quan la nit de Sant Joan n'és arribada,
no hi ha noia que no estigui enamorada;
si és que el jove que la vol, 
vulgui estar amb ella sols
per dir-li ple d'amor l'estimada.

-Jo t'estimo, nina hermosa, n'és de veres,
te'n faria més petons que en té cireres,
lo més alt del cirerer, 
fins que jo no en pogués més,
jo voldria que ta boca me'ls tornés.
  
Què en té de fer una nineta
tota soleta i joveneta,
que si el seu jove volia,
li'n donaria tot lo seu cor.

Quan la nit de Sant Joan n'és arribada,
no hi ha noia que no estigui enamorada;
si és que el jove que la vol, 
vulgui estar amb ella sols
per dir-li'n ple d'amor l'estimada.

-Jo t'estimo, nina hermosa, n'és de veres,
te'n faria més petons que en té cireres
lo més alt del cirerer,
fins que jo no en pogués més,
jo voldria que ta boca me'ls tornés.

Què en té de fer una nineta,
tota soleta i joveneta,
que si el seu jove volia,
li'n donaria tot lo seu cor.


 

Observacions:

Es tracta d'un fragment de la cançó anomenada originalment "Els petons i les cireres". La primera referència que n'hem trobat és de l'any 1925. Sembla que formava part d'un espectacle de revista barceloní que portava el nom de "Kiss-me". La música és d'Enric Clarà i la lletra de Josep Amich i Manuel Sugrañes. Aquí en trobem una nota a la premsa de l'època:

Kiss me


Molt més tard, l'hem trobada recollida al volum II d' "A peu pels camins del cançoner" d'Artur Blasco, aplegada a Riu de Santa Maria (Cerdanya), l'any 1982.

En Cinto explica que la va cantar davant una colla de gent i que un home de Barcelona va apropar-s'hi emocionat, dient-li que aquella cançó li cantava el seu pare i que li havia explicat que s'havia dictat al Tibidabo de Barcelona l'any 1907. No devia referir-se a aquesta cançó, ja que fou escrita vint anys després.

 

En Cinto Solanellas va ser pastor, un bon coneixedor del territori i un gran interessat pel patrimoni arquitectònic i les dites i cançons populars. D'ell en surten algunes de les cançons que van populartizar a finals dels 60 el Grup de Folk, de la mà de Pau Riba i Jordi Pujol. Tot i que va néixer a Berga, va viure a Peguera, Puigcerdà, Balsareny, a Mas Saiols (Serra de Finestres), Sant Pere de Rodes (d'on també en va ser el guarda durant 13 anys) i finalment a Vilajuïga. Aquesta gravació està feta durant o just després de l'etapa a la Serra de Finestres i abans d'anar cap a Sant Pere de Rodes. És al Mas Roure del senyor Ferrussola, que tenia arrendat.

Gravació realitzada a finals dels anys 70 per Àngel Daban. La fotografia i la informació sobre en Cinto Solanellas està extreta del l'entrevista publicada a la Revista de Girona, l'octubre del 1993.