Vés al contingut

Cançons

El pobre terrisser

Nom de l'informant
Data i lloc de naixement
10/12/1919 (Berga)
Municipi de residència
Gravació realitzada a finals dels anys 70 per Àngel Daban. La fotografia i la informació sobre en Cinto Solanellas està extreta del l'entrevista publicada a la Revista de Girona, l'octubre del 1993.

Imatge
Cara bonica
Lletra

Ai, pobre terrisser,
ai, pobre terrissaire,
quan passa pel riu Ter,
el burro cau a l'aiga, ai.

-(Ai)xeca't, (ai)xeca't, ruquet,   entornem-(no)s-en a casa.
Quan és a mig carrer,   veu la porta tancada,
i en pregunta als veïns   si han vista passar l'Eulària.
-No l'hem pas vist d’avui,   comptem que està molt magra.
En va a casa del fuster   en manllevar una escala,
i en puja escala amunt,   com si fos una rata.
Quan obre el finestró,   veu la taula parada;
l'Eulària s'està al llit   i el rector la confessava.
-No em digui res, marit meu,   que la rifa he gu(a)nyada;
amb els diners del rector   ara comprarem les vaques.
I les banyes duc jo,   sí que les porto llargues.

Ai, pobre terrisser,
ai, pobre terrissaire.


 


 
Observacions

Es tracta d'una balada recollida en diversos llibres. La primera referència que en tenim és a "Cançons catalanes recollides per Jacint Verdaguer i acompanyades amb enregistraments del GRFO", on se'n recull una versió d'abans de 1868.

També la trobem al Cançoner del Ripollès, primer en un fragment recollit a Torelló probablement entre els anys 1915 i 1919, i després una versió més llarga de Ripoll dels anys 1918-1919.

Apareix també recollida al cançoner de Joan Amades, que la descriu com una peça cantada per pastar fang amb els peus, i que en recull també una versió a Ripoll, l'any 1919.

A l'Obra del Cançoner Popular la tenim recollida d'un home de Bagà (Berguedà), l'any 1926, i també l'any 1927 a Figueres.

També va ser recollida a Beget durant els anys 1976-1977 per Amadeu Rosell i Jaume Arnella i publicat posteriorment a Les Cançons de Beget.

Segons l'etnomusicòleg Jaume Ayats al seu llibre "Explica'm una cançó" (2009), "... aquesta era la balada de cornuts més coneguda i cantada arreu del país. (...) A més de ser habitual de les tavernes i del carnestoltes, a l'Empordà encara es canta en les trobades d'amics i de famílies a les barraques del camp".

 

En Cinto Solanellas va ser pastor, un bon coneixedor del territori i un gran interessat pel patrimoni arquitectònic i les dites i cançons populars. D'ell en surten algunes de les cançons que van populartizar a finals dels 60 el Grup de Folk, de la mà de Pau Riba i Jordi Pujol. Tot i que va néixer a Berga, va viure a Peguera, Puigcerdà, Balsareny, a Mas Saiols (Serra de Finestres), Sant Pere de Rodes (d'on també en va ser el guarda durant 13 anys) i finalment a Vilajuïga. Aquesta gravació està feta durant o just després de l'etapa a la Serra de Finestres i abans d'anar cap a Sant Pere de Rodes. És al Mas Roure del senyor Ferrussola, que tenia arrendat.