Muntanyes del Canigó, Canigó, fresques són i regalades encar més, encar més ara l'istiu que les aigues són gemades que les aigues són gemades.
Encar més ara l'istiu, ara l'istiu que les aigues són gemades; tres mesos, tres mesos m'hi som estat, tres mesos i tres setmanes, tres mesos i tres setmanes.
Tres mesos m'hi som estat, m'hi som estat, tres mesos i tres setmanes sense veu, sense veure un arbre verd ni tampoc persona humana, ni tampoc persona humana.
Sense veure un arbre verd, un arbre verd, ni tampoc persona humana; si no un, si no un rossinyolet que en saltar del niu cantava, que en saltar del niu cantava.
-No sé què més...-
Observacions:
És una sardana a partir de la cançó tradicional catalana. Sabem que Francesc Vilaró i Carbonell va compondre una sardana amb el mateix títol, però no podem afirmar que es tracti d'aquesta.
De la cançó tradicional, la primera referència que en tenim és la recollida per Milà i Fontanalsaquí, dins "Observaciones sobre la poesia popular: con muestras de romances catalanes" (1853), anotada com una variant del que avui coneixem com a "Muntanyes regalades". Passa el mateix amb Francesc Pelagi Briz al volum III de "Cansons de la terra" (1871), on es recull la del primer autor.
Milà i Fontanals en publica una versió més llarga al "Romancerillo catalán" de l'any 1882; ja la diferencia d' "El canigó" ("Muntanyes regalades") i li posa el nom de "Muntanyes del Canigó".
Al volum quart del "Cansoner catala de Rossello y Cerdanya" (1885) de Pierre Vidal la trobem anotada com a "Montanyes de Canigo", amb una breu explicació sobre la teoria que aquesta era la cançó més popular amb què els els perpinyanesos van celebrar el casament de Jaume II, fill de Jaume I el conqueridor, amb la comtessa Esclarmunda de Foix l'octubre de 1275.
Mossèn Julià Pascual i Pagès va néixer a Camprodon el 21 de desembre de 1912, en una casa que en deien Can Diumenge. Tenia quatre germans: en Manel, la Carmen, la Maria i la Joaquima, tots solters. Tenien una botiga de roba, que en diuen Can Perals.
Mn. Julià va fer els estudis eclesiàstics al Seminari de Girona des del 1925 al 1940, i fou ordenat prevere el 7 de juny de 1940. Exercí el ministeri sacerdotal com a vicari de Llagostera, el 2 de novembre de 1940; ecònom de Gaserans i encarregat de Grions, l’1 de juliol de 1941; rector de Gaserans i continuà com a encarregat de Grions el 6 de setembre de 1946.
El bisbat de Girona el destinà a la parròquia de Vilallonga de Ter, com a regent, el 20 de febrer de 1951 i durant 35 anys; ecònom de Vilallonga de Ter, el 28 de octubre de 1956; rector de Vilallonga de Ter, el 2 de desembre de 1956. Amb la rectificació dels límits del Bisbat de Girona feta per la Santa Seu, el 6 de juny de 1957, la parròquia de Vilallonga de Ter passà a formar part del Bisbat de Vic.
Fou jubilat el 31 d’agost de 1986, després de 46 anys de vida dedicada a la fe i a la vocació pels altres. Un cop jubilat, va marxar de Vilallonga de Ter i residí a Camprodon. El dia 11 de novembre de 1989 ens va deixar per sempre Mossèn Julià, a l’edat de 77 anys.
Entrevista realitzada per Jaume Arnella, a inicis dels anys 80. La informació biogràfica del cantador ha estat extreta d'un article escrit per Josep Pla a la revista "Sant Feliu Diu - Revista de Sant Feliu de Buixalleu" del febrer de 2008.
