Ramonín, Ramonín,
no seas tan pillín,
cuando vayas por las calles
no molestes a las niñas,
pues presumo que algún día
pescarás un coscorrón,
pim, pom.

No tires piedr(e)s al aire,
podrías romper un vidrio,
clinc!
O bien pagarás la monta,
o te verás en prisión,
pim, pom.

Otra vez veo que tires
un quijarro no pequeño;
ya te ha dado a la cabeza,
ya te ha dado un buen chinchón,
pim, pom.

Ya ves la sangre que emana,
y lloras arrepentido;
conoces que ya ha sonado
la hora de tu (?),
pim, pom.

Des de Roses a l'Empalme,
de Figueres a Sant Pol,
sóc la millor sardanista
tant si es vol, com si no es vol.

El meu nom per tot ressona
per xamosa i per ballar,
a les viles més boniques
i els mossos de l'Empordà.

N’és la sardana,
ben puntejada,
del ball més típic
de tots els balls;
que n'és la dansa
que estiri al poble
germans i glòria
i amor constant.

L’altre dia una xicota
i el jorn de festa major,
va dir-li a un gran (?) llenyataire:
-Jo t'estimo(t) de debò.

-Si vols ser la meva esposa,
cantaire dels meus amors,
ballaríem la sardana
per unir els nostres cors.

Nostres ànimes enceses
d’amor més ardent que el sol,
ballaríem la sardana
de Figueres a Sant Pol.

Tinc una nina molt bonica
que en sap dir-ne “papà” i “mamà”,
i si vostès volen sentir-la
també en sap molt bé plorar.

Diu que de llarg volen vestir-me,
i el meu papà em diu de bon cor:
-Tens de deixar de jugar a nines
i portar-ne algun xicot.

Io n’he pensat que quan me casi
cap a casa me l’enduré;
i si el marit vol que l’estimi,
té d’estimar el meu bebè.

Com que en sóc tan bona minyona,
no el faré pas mai enfadar;
tots dos jugarem a nines,
i el papà junt la mamà.

Una matinada fresca,
oilailà, quina fresca hi feia,
si me’n vaig anar a caçar,
oilailà, quina fresca hi fa.

No en trobo caça ninguna,   que jo li’n pogués tirar,
si no una linda pastora   que en gordava el bestiar.
La’n trobo(c) adormideta,   sota de un (?) alzinar;
cullo(c) un ram de violes,   pel cim les hi vaig tirar.
Les violes n’eren fresques,   la minyona es despertà:
-Què us hi pensàveu, gran jove,   què us hi pensàv(e)u trobar?
-L’amor vostra, donzelleta,   si me la’n voldrí(e)u dar.
-Demaneu-la en el meu pare,   i també en el meu germà,
que si ell vos (a) la dona,   per ben donada serà.
Les ovelles són del pare,   i el(s) moltons del meu germà;
les cabretes en són meves,   i el(s) cabrits del rabadà.

Cantem, cantem, ninetes,
que el burro està malalt,
té mal a la panxeta
i el ventre li fa mal.

Anem a buscar el metge,
el metge general,
i el metge li recepta:
-Foteu-li un cop de pal!

Son, son,
vine, vine, vine,
son, son,
vine, que tinc son.

Si la son venia,
l(a) Elsa dormiria,
si la son li ve,
l(a) Elsa adormiré.

Drac, drac, drac,
salt(a) i balla, salt(a) i balla,
drac, drac, drac,
salt(a) i balla pel terrat.

El drac és poca-solta;
diu que no pot més,
i encara don(a) giravoltes
i treu foc encès.

Drac, drac, drac,
salt(a) i balla, salt(a) i balla,
drac, drac, drac,
salt(a) i balla com un parrac.

L’any 1940
hi va haver un aigat a Olot,
en Aulot,
que la gent es passejava
pel(s) carrers de la ciutat.

Un borratxo qu(e) ho va veure,
un borratxo qu(e) ho va veure
va dir:
-Fa més mal l’aiga,
fa més l’aiga que el vi.

Aquest és el pare,
aquest la mare,
aquest fa les sopes,
aquest se les menja totes,
i aquest fa: -Cuic, cuic, cuic,
que no pot pujar al llit.

A la olla barrejada
qui no entra, para;
a la olla barrejada
qui no surt, para.