Observacions:

Es tracta d'una cantarella que acompanya un joc de moixaina, prou estesa arreu del territori. La trobem recollida per primera vegada a "Jochs de la infancia" (1874), de Francisco Maspons i Labrós. 

 
També l'hem trobada dintre "Ethologia de Blanes", un llibre sobre el folklore d'aquesta població escrit l'any 1886 per Josep Cortils i Vieta:

Aquest es l' pare,
Aquest es la mare,
Aquest fa sopas,
Aquest se las menja totas,
Aquest diu: ¡qüe! ¡qüe!
Donéume'n un xich
Que jo soch petit. 

Joan Amades recopila aquesta cantarella com un "joc de dits" i n'inclou aquestes cinc variants:

Aquest és el pare,
aquest és la mare,
aquest fa les sopes,
aquest se les menja totes
i aquest diu "I per mi
que he anat a buscar la carbasseta del vi?"

Aquest és el pare,
aquest és la mare,
aquest és el fill,
aquest fa les sopes
i aquest fa: "piu, piu,
guardeu-me'n per mi;
que he caigut del niu".

Este es el pare,
este és la mare,
este és el fill,
este fa les sopes,
este fa: "garranyiu, garranyau,
que no me'n donau?"

Aquest és son pare,
aquest és sa mare,
aquest demana pa,
aquest diu, que no n'hi ha,
i aquest és sa porcelleta
que havem de matar demà.

Este es el pare,
este és la mare,
este diu que vol pa,
i este que no n'hi ha,
i este diu: "Dins lo calaixet,
dins lo calaixet n'hi ha!