Observacions:

Es tracta d'un curt fragment d'una cançó popular olotina escrita per Pere Jovinyà (Pere Pelut) que vol explicar els fets del gran aiguat de l'any 1940, que va deixar a Olot una dotzena de morts. La cançó original diu així:

A l'any mil nou-cents quaranta
a Olot hi va haver un “aigat”, un “aigat”,
que el Fluvià s'hi passejava
pels carrers de la ciutat.

Va aixorrancar les muntanyes,
se n'emportà el cultiu, el cultiu,
amb els ponts, carrers de cases,
tot el que era prop del riu.

Se n'emportà edificis
i persones aigua avall, aigua avall,
moltes fàbriques deixaren
a la gent sense treball.

De Camprodon a Setcases,
de Ripoll a Torelló, Torelló,
de Sant Joan de les Abadesses
a Sant Pere Pescador.

Els veïns de baix pujaren
refugiar-se al pis de dalt, pis de dalt,
tothom creia que venia
el diluvi universal.

Un borratxo que ho va veure,
un borratxo que ho va dir, ho va dir,
va dir: “Fa més mal l'aigua,
fa més mal l'aigua que el vi.”

Si un altra vegada torna,
ja sabeu el que heu de fer, heu de fer,
replegar-hi força fustes
i fer l'Arca de Noè.

L'hem trobat enregistrada per primer cop al casset "Reputicanticus - Cançons d'amor i de gresca recollides a Olot" (1981).

La Maria explica que va viure l'aiguat del qual parla la cançó al barri d'Olot on vivia.