Ball manetes,
toca galtetes,
toca-les tu,
que són boniquetes.

A la ball, ball,
a la cueta de la gallina,
a la ball, ball,
a la cueta del nostre gall.

Nostre gall és cantador,
canta de dia, canta de dia,
nostre gall és cantador,
canta de dia i a la nit no.

Oh, lailà,
la masovera, la masovera,
oh, lailà,
la masovera se’n va al mercat.

El mercat és el dilluns,
el dilluns en compra llums.

Oh, lailà,
la masovera, la masovera,
oh, lailà,
la masovera se’n va al mercat.

El mercat és el dimarts,
el dimarts en compra naps,
llums, naps.

Oh, lailà,
la masovera, la masovera,
oh, lailà,
la masovera se’n va al mercat.

El mercat és el dimecres,
el dimecres compra nesples,
lluç, naps, nesples.

Oh, lailà,
la masovera, la masovera,
oh, lailà,
la masovera se’n va al mercat.

El mercat és el dijous,
el dijous en compra ous,
lluç, naps, nesples, ous.

Oh, lailà,
la masovera, la masovera,
oh, lailà,
la masovera se’n va al mercat.

El mercat és el divendres,
el divendres, faves tendres,
lluç, naps, nesples, ous, faves tendres.

Oh, lailà,
la masovera, la masovera,
oh, lailà,
la masovera se’n va al mercat.

El mercat és el dissabte,
el dissabte tot s’ho gasta,
lluç, naps, nesples, ous, tot s’ho gasta.

Oh, lailà,
la masovera, la masovera,
oh, lailà,
la masovera se’n va al mercat.

El mercat és el diumenge,
el diumenge tot s’ho menja,
lluç, naps, nesples, ous, tot s’ho gasta, tot s’ho menja.

       -I (i)a està.-

Hem vingut de Palamós
per nar a veure Barcelona,
i mon cor de goig s’ha omplert,
sentint tanta tabola.

Perquè jo no he vingut sol,
que han vingut, darrera meu,
els amics de Palamós,
els parents i quelcom més:
ma pare, ma mare,
mon fill i el meu nebot petit;
la meva germana,
el meu cosí i el meu fadrí;
l’oncle Tòfol, la tia Tecla,
la Montserrat i la Rosor.

Demà és festa
de la ginesta,
Sant Joan la fa,
vestit de capellà,
passa Santa Anna
tocant la campana,
passa Sant Martí
tocant el violí,
passa Sant Ramon
tocant l’acordeon.

Escarbat bum-bum,
pos(a)-hi oli, pos(a)-hi oli,
escarbat bum-bum,
pos(a)-hi oli en el llum.

Si en el llum no n’hi ha,
l’escalfeta, l’escalfeta,
si en el llum no n’hi ha,
l’escalfeta n’hi haurà.

Escarbat, escarbat,
endevina qui t’ha tocat…

Ganing, ganang,
les campanes de Can Blanc.
-Qui s’ha mort?
-L’avi fort.
-Qui l’enterra?
-L’avi Serra.
-Qui riu?
-La perdiu.
-Qui plora?
-La senyora.
-Qui porta dol?
-El cargol.

Cap a la part del Pirineu
si em voleu creure, no hi aneu;
no hi han putes ni estrangeres,
i si hi aneu, no cardareu,
lala la, lala la…

Ning, nang,
les campanes de Can Blanc.
-Qui les toca?
-L’avi serra.
-Qui riu?
-La perdiu.
-Qui plora?
-La senyora.
-Qui porta dol?
-El cargol.

Puig que sempre en sou estat
en pagesos gran honor,
gordeu-nos d’aiga i de foc,
Sant Isidro llaurador.

Sant Isidro, Sidro, Sidro,
Sant Isidro llaurador.

Els esclops d’en Pau fangava,
en Joan passava gran;
en Pere li va al darrera
amb el tripi, tripi, trap.