-Carai, d’on véns?
-Carai, del camp.
-Carai, què portes?
-Carai, vi blanc.
-Carai, tastem-(el).
-Carai, que bo!
-Carai, tornem-hi!
-Carai, no, no!

El tren de Sant Feliu
que va fins a Girona
ja surt, ja surt del niu,
bufant que esbraona.

I el temps de fer un revolt,
ja passa per Sant Pol,
fugint com una guilla,
només que d’esplicar-ho
ja som a Castell d’Aro, Aro, Aro…

Com corre, com corre el tren,
xum, xum,
com corre, com corre el tren.

Passant Santa Cristina
diu que una gallina
ha fet a mil trossets.

I que si amb un instant
som a la font picant,
que d’aigua té bon nom;
i a mig camí ja n’era
quan es veu Llagostera
al cim d’un gran turó, oh…

Com corre, com corre el tren,
xum, xum,
com corre, com corre el tren.

El tren ja s’ha parat,
perquè diu que reposa
(…)

Un, dos, tres, quatre,
primer ve el segar que el batre,
segarem, baterem,
quina feina que tindrem!
Hem segat, hem batut,
quina feina que hem tingut!

És en Pere Jovinyà
un home intel·ligent;
se’n va a buscar llenya
tot pluja batent,
pluja batent.

Se’n va a La Cot,
ben moll va tornar a Olot,
deixà eixugar la roba
la vora del foc.

Bastos, trumfos…
-Jo tinc l’as!
-Tira’l, tira’l, que guanyaràs!

Baixant de la font del gat,
una noia, una noia,
baixant de la font del gat,
una noia i un soldat.

Pregunteu-li com es diu,
Marieta, Marieta,
pregunteu-li com es diu,
Marieta de l’ull viu.

-Què portes en el cistell?
-Figues de moro, figues de moro.
-Què hi portes en aquest cistell?
-Figues de moro i algun clavell.

Pregunteu-li on està,
a la Rambla, a la Rambla,
pregunteu-li on està,
a la Rambla, a festejar.

Un diumenge al dematí,   a missa a Sant Francisco anava,
i a la Verge del Roser   de bon cor li demanava
que en fes sortir aquell amor,   aquella rosa encarnada.
Ai, com Déu ho ha volgut,   pel camí la n’he trobada.
-Ai, mare, m’hi vu(i) casar,   i amb la meva enamorada.
-Casa-t’hi, casa-t’hi, fill,   casa-t’hi, si tant t’agrada.
Una cosa et vu(i) dir, fill.   -(I)a me la podeu dir, mare.
-Que el casar no vol dir re,   (con) s’és casat, moltes penes es passen.
-També me’ls espass(a)ré io,   hauré de fer com fan els atres.

Si en fos ocellet,
sabés de volar,
i a ca la Dolors
niria a parar.

Seu pare em dirà:
-Què voleu, hereu?
-Vinc pe la Dolors,
si me la voleu dar.

Seu pare contesta:
-Si sou bon hereu,
la Dolors serà vostra,
si me l’estimeu.

(…)
es varen casar,
i al cap d’un any
un nano varen comprar.

Tots tres viuen molt bé,
fins que Déu se’ls va emportar.

(…) la madastra,   que al dematí em fa llevar;
tant si és de nit com de dia,   ella a la font me’n fa anar.
Mentres el càntir s’omplia,   el meu xicot va arribar:
-Si de l’aiga me’n donguessis,   si de l’aiga me’n vo(l)s dar?
-Si de l’aiga vo(l)s que et don(gu)i,   del cavall n’has de baixar.
-Si del cavall vo(l)s que en baixi,   un petó me n’has de dar;
(en)cara que siguin tres i quatre,   fins que l’amor hi serà.
-Què me’n dirà, la madastra?   Què me’n dirà, tardar tant?
-Diga-li que l’aiga era calenta,   i l’has deixada refrescar.

Gerineldo, Gerineldo,
Gerineldo, Gerineldo,
Gerineldito querido,
Gerineldito querido.

¿Cuántas damas y doncellas   dormirían contigo?
-Como soy vuestro criado,   os queréis burlar de mí.
-Te lo prometo, Gerineldo,   te lo digo de verdad.
-¿A qué hora podré venir,   pa(ra) que tus padres no lo sepan?
-Vente de doce a una,   que mis padres están durmiendo.
Dan las doce, dan la una,   Gerineldo por los pasillos.
-Oh, ¿quién es este atrevido,   que por los pasillos anda?
-Si soy yo, Gerineldo,   que vengo a lo prometido.
Ya se besan, ya se abrazan,   ya quedan los dos dormidos;
dan las doce, dan la una,   Gerineldo se han dormido.
-¿Dónde estás, mi Gerineldo,   que no vienes a mi auxilio?
Ya va al cuarto de la hija,   los encuentra los dos dormidos.
-Por ti mato a mi hija,   tengo el reino perdido;
por ti mato a Gerineldo,   lo he criado desde niño.
Con el frior de la espada,   la dama se ha despertado.
-¿Por dónde podré pasar,   pa(ra) que no sea conocido?
-Pasa por detrás de las huertas,   y allí nadie te verá.
Cuando está por el camino,   encuentra el padre de la hija.
-¿Dónde vas, tu, Gerineldo,   tan pálido y descolorido?
-Vengo de oler un rosal,   y el color se me ha comido.
-No lo niegues, Gerineldo,   que has dormido con mi hija.
-No lo niego, no, señor,   que he ido a lo prometido.
-Ahora sí que, Gerineldo,   ya eres hijo mío.
-No la quiero, no señor,   por que ya ha sido casada,
                                         porque ya he dormido con ella.

Un municipal molt sèrio,
amb un nas molt refilat,
l’altre dia al Paralelo
va passar un cas molt xocant.

L’home prestava servici
com ho fa un municipal.
L’altre dia, passejant-se,
cera amont i cera avall,
va passar una gran senyora
que portava un barret groc;
li va dir quatre paraules
i se’n van anar tots dos,
li va dir quatre paraules
i se’n van anar tots dos.

Jo no sé si el barret
va donar alguna rasclada,
si amb el nas va tocar
amb alguna cantonada;
el cas és que, al tornar
en el seu punt destinat,
el municipal portava
tot el sabre embolicat.