Lletra:

(…) io tenia pocs anys
el pare em duia amb la barca,
i em deia: -Quan siguis gran,
no et fiïs mai de la calma,
no et fiïs mai de la calma,
que és mare del temporal.

Bufa, mestral,
bufa ben fort,
hissem la vela
i anem a port.

Mentres anàvem navegant,
el pare mai no callava:
-Es penes que estem passant,
en passaràs moltes d’altres,
en passaràs moltes d’altres.
Mentre anàvem navegant.

Bufa, mestral,
bufa ben fort,
hissem la vela
i anem a port.

La mar semblava un mirall,
la lluna plena brillava;
la barca no en feia un pam,
i jo vogant m’esforçava,
i jo vogant m’esforçava,
la barca no en feia un pam.

Bufa, mestral,
bufa ben fort,
hissem la vela
i anem a port.

Quan arribàrem a port,
allà hi trobàrem la mare;
ella ens estava esperant,
sense saber un paràvem,
sense saber un paràvem,
ella ens estava esperant.

Bufa, mestral,
bufa ben fort,
hissem la vela
i anem a port.

Bufa, mestral,
bufa ben fort,
mareta meva,
(i)a som a port.