Observacions:

És una cançó popular que molta gent coneix però que no hem sabut localitzar sencera en cap cançoner vell; només queda anomenada al "Cançoner musical popular catalá" (1918) de Rossend Serra i Pagès, on explica que és una cançó "per anar ben depressa".

Adjuntem diverses estrofes menys conegudes que hem trobat a la xarxa:

Baixant de la font del gat,
una noia, una noia,
baixant de la font del gat,
una noia i un soldat.

Pregunteu-li com es diu:
-Marieta, Marieta.
Pregunteu-li com es diu:
-Marieta, de l'ull viu.

Que portes en el cistell?
-Figues de moro, figues de moro.
Que portes en aquest cistell?
-Figues de moro i un clavell.

I el clavell per a qui serà?
-Pel meu nòvio, pel meu nòvio.
I el clavell per a qui serà?
-Pel meu nòvio anar a ballar.

Pregunteu-li on s'està:
-A la Rambla, a la Rambla.
Pregunteu-li on s'està:
-A la Rambla a festejar.

Per les referències que hem trobat, probablement havia estat una cançó molt popular en el context barceloní. Ja l'any 1910, Ricard de Baños va fer una comèdia de cinema mut amb el mateix títol de la cançó.

Al setmanari "El poble català" de l'agost de 1912 s'hi copia el primer fragment amb una variant del text:

Tornant de la font del gat
una noia, una noia.
Tornant de la font del gat
una noia y un soldat.

Però ja als anys 20, la cançó va ser inclosa dintre d'un cuplet, una obra de teatre, una sardana i fins i tot al cinema:

En aquest mateix lloc web per exemple, hi trobarem el cuplet barceloní "La Marieta de l'ull viu", amb lletra de Faust Casals i música de la olotina Càndida Pérez. La primera referència que n'hem trobat ha estat el 17 de novembre de 1920 a "La Vanguardia", on parla de les actuacions de la sala "El dorado" i de la interpretació de la cupletista Pilar Alonso:

El cuplet incloïa la melodia de la cançó popular, moments on el públic fins i tot devia cantar.

A l'abril de l'any 1922 es va estrenar "Baixant de la font del gat o la Marieta de l'ull viu", una tragicomèdia d'Amichatis i Gastó A. Màntua que obtindria un èxit molt notable. Incloïa les dues estrofes més conegudes d'aquesta cançó.

Més tard, de la cançó se'n feu una sardana (Enric Morera i Antoni Vives, any 1926) i fins i tot, Amichatis adaptà l'obra de teatre al cinema (any 1927). L'enregistrament més antic que n'hem trobat data de l'any 1940, formant part d'un popurri de cançons populars titulat "Lo de siempre (Lo de sempre): Potpourries sobre motivos populares catalanes", a càrrec de Jaume Planas i Simó (1889-1974) i la seva Orquestra Planas.