Una plata d’enciam,
ben amanida, ben amanida,
una plata d’enciam,
ben amanida amb oli i sal.

Xucarem un tall de pa,
pel qui toqui, pel qui toqui,
xucarem un tall de pa
per qui toqui nar a amagar.

Al pasar la barca
me dijo el barquero:
-Las niñas bonitas
no pagan dinero.

-Yo no soy bonita
ni lo quiero ser;
tengo mi dinero,
y me lleve usted.

Arri, arri, tatanet,
que anirem a Sant Benet,
comprarem un pa de set,
per dinar, per sopar,
per la tieta no n’hi haurà.

Yo tengo un castillo,
matarile, rile, rile,
yo tengo un castillo,
matarile, rile, ron chimpón.

¿Dónde están las llaves?
Matarile, rile, rile,
¿dónde están las llaves?
Matarile, rile, ron chimpón.

En el fondo del mar,
matarile, rile, rile,
en el fondo del mar,
matarile, rile, ron chimpón.

¿Quién irá a buscarlas?
Matarile, rile, rile.
¿quién irá a buscarlas?
Matarile, rile, ron chimpón.

El señor Aram,
matarile rile rile,
el señor Aram,
matarile, rile, ron chimpón.

¿Qué oficio le pondremos?
Matarile, rile, rile,
¿qué oficio le pondremos?
Matarile, rile, ron chimpón.

Le pondremos torero,
matarile, rile, rile,
le pondremos torero
matarile, rile, ron chimpón.

Este oficio no le gusta,
matarile, rile, rile,
este oficio no le gusta,
matarile, rile, ron chimpón

Le pondremos arqueólogo,
matarile, rile, rile,
le pondremos arqueólogo
matarile, rile, ron chimpón

Este oficio sí le gusta,
matarile, rile, rile.
este oficio sí le gusta,
matarile, rile, ron chimpón.

A la una, el sol i la lluna,
una,
a les dos, el cavall ros,
dos,
a les tres, saltar i no dir res,
tres,
a les quatre, la serenata,
quatre,
a les cinc, l’esquellerinc,
cinc,
a les sis, el cavall gris,
sis,
a les set, el nen Jesuset,
set,
a les vuit, el sopar (i)a és cuit,
vuit,
a les nou, el sopar (i)a es cou,
nou,
a les deu, la Santa Creu,
deu,
a les onze, la giragonsa,
onze,
a les dotze, Santa Maria cau i no s’esfonsa,
dotze.

Io tinc un sillonet,
io m’hi assento, io m’hi assento,
io tinc un sillonet,
io m’hi assento, io m’hi assec.

En Joan petit com balla,
balla, balla, balla,
en Joan petit com balla,
balla amb el dit,
amb el dit, dit, dit,
ara balla en Joan petit.

En Joan petit com balla,
balla, balla, balla,
en Joan petit com balla,
balla amb la mà,
amb la mà, mà, mà,
amb el dit, dit, dit,
ara balla en Joan petit.

En Joan petit com balla,
balla, balla, balla,
en Joan petit com balla,
balla amb el nas,
amb el nas, nas, nas,
amb la mà, mà, mà,
amb el dit, dit, dit,
ara balla en Joan petit.

Fum, fumarell,
puja xemeneia amunt,
trobaràs un home ros
que t’estovarà la tos,
passen bous i vaques,
gallinetes amb sabates,
la tieta fa torrons,
els hem tastat;
eren molt salats.
Ara els hem refet
i ara si que estan molt bé.

El pare va anar a mercat,
va comprar una mula cega,
trau-trau.

Li taia quatre peus,
la mula arrenca a córrer;
passà per sota un cirerer
carregat d’ametlles seques.

Li cau una ametlla al peu
i li’n fa sang a l’oreia;
amb la sang que va rajar,
dugues rieres naven plenes.

Pro la varen mesurar:
mi(t)ja avellana plena.
(...) això és
la cançó de les mentides.

La una, la mitja lluna,
les dos, un ram de flors,
les tres, saltar i no dir res,
les quatre, la xacolata,
les cinc, l’esquellerinc,
les sis, el cavall gris,
les set, Sant Josep amb un barret,
les vuit, el sopar (i)a és cuit,
les nou, el sopar pel bou,
les deu, la Vera Creu,
les onze, la catedral s’enfonsa,
les dotze, la ballarina,
les tretze, el peu coixet,
les catorze, el pagès en té una filla,
se la guarda i se la cria.

I al portal de França
n’hi ha una llança,
al portal de Mataró
hi ha un (llançó),
que totes les ninetes
hi van de racó,
i olé!