Tant li feia que fos festa
com un dia de fener;
quan sentíem la tenora,
apa, nois, cap al carrer!

Fèiem córrer les cametes,
cap aquí, cap allà,
que en sé, de puntejar!

Viva els tres reis
de l’Orient,
que portin torrons
per tota la gent;
i una botifarra
per la meva mare,
un got de vi
pel meu padrí;
un tai de pa
pel meu germà,
un tai de coca
pe la meva boca;
viva els tres Reis
de l’any passat,
que es varen fer caca al plat!

Caga, tió,
mel i mató,
sucre i canyella,
torrons de Nadal,
pixa vi blanc!

Puig dels errats sou la via
sense obstacles ni embarcs,
(vollàu) ser la nostre guia,
Verge Maria dels Arcs.

Lo primer goig, Verge Santa,
vos lo causà Sant Gabriel,
quan rebér(e)u l’honra tanta
que us fou enviat del cel;
del qual essent saludada,
donant fe a sos dictats,
de Déu Mare n’heu quedada,
Verge Maria dels Arcs.

Senyora, Verge molt pura,
concebuda sens embarcs,
dels devots tingueu gran cura,
Verge Maria dels Arcs.

Ning, ning, fa la campaneta,
nang, nang, la campana fa;
és la que toca les hores
allà dalt del campanar.

La petita toca la mestra
quan és hora de plegar,
i en repica tan alegra
que fa ganes de saltar.

Tral·larala, la, tral·larala, la,
tral·larala, la, tral·larala, la.

Les oques del Mas Ros
van a la bassa, van a la bassa,
les oques del Mas Ros
van a la bassa de dos en dos.

Llavors marxen cap al camp,
la primera, la primera,
llavors marxen cap al camp,
la primera va al davant.

La segona va al darrera
i després va la tercera,
totes juntes caminant,
i van fent patim, patam.

Quan arriben en el camp
picotegen l’herba tendra,
quan arriben en el camp
picotegen tot l’enciam.

Un cop s’han ben atipat
totes es posen en fila,
xino-xano, caminant,
van allunyant-se del camp.

(…)ze pomes n’hi ha al pomer,
de dotz(e) una, de dotz(e) una,
dotze pomes n’hi ha al pomer,
de dotz(e) una ne caigué.

Si mireu el vent d’on ve,
veureu el pomer com dansa,
si mireu el vent d’on ve,
veureu com dansa el pomer.

Tió, tió,
caga turró
d’aquell tan bo;
si no en tens més,
caga diners,
si (i)a en tens prou,
caga un ou,
caga, tió!

Carnestoltes, quinze voltes,
de Nadal en mes en mes,
tots es dies fossin festa
i de Quaresma mai n’hi (ha)gués.

Caga, tió,
tió de Nadal,
posarem el porc en sal,
la gallina a la pastera
i el pollí a dalt del pi;
toca, toca, Valentí;
passen bous i vaques,
gallines amb sabates
i galls amb sabatons;
correu, correu, minyons,
que la tieta ha fet torrons,
el vicari els ha tastat,
diu que són massa salats,
ai el brut,
ai el porc,
ai el cara, cara, cara,
ai el brut,
ai el porc,
ai el cara de pebrot!