____ un aparato
molt bonic(a) i molt abratu.
Molt bonic(a) i molt abratu
i és aquí poc rato sentireu Moscou.

Un dia la Filomena
li va dir en el seu promès
que li'n comprés una antena
i una a(l)tra galena que se sentís més.

Una nina moreneta (?),
_________ demanar,
diu que en té una cosineta
que la ràdio li fa por.

Goita (?) moreneta,
si escoltes la ràdio,
no estiguis soleta
(con) vingui l'Arcadio,
perquè el fulano en té cops amagats.
So(m) catalana tots quatre costats,
ja ho saps.

Aquí dalt al cim d'un puig
hi ha el cavall que puja;
el ____ va al darrera
respon aquell que no hi era;
surt una colla de minyons
carregats de carbassons;
en ballaven el compàs
amb un gat dins d’un cabàs;
_______ descosides,
plenes de sopes bullides;
l’entrada _______
tancat dins d’un armari.

A París n’ha nascut una dama   rossa cum un fil d'or;
se(u) mare la’n pentinava   i ab una pinteta d’or,
se(u) tia li’n fa les trenes   del cabell d’en dos en dos;
cada trena hi ha una perla,   cada berla un anell d’or.
Seu germà se la mirava   i ab un ull molt piadós:
-Que si no en fossim germans,   ens casaríem los dos.
I que (?) n’hi havia,   i a l'iglesia van los dos.
En allí a l’entrant de l’iglesi(a),   el(s) sant(s) relluen tots;
en allí a l’aiga beneita   i els anells hi cauen tots,
capellà que en diu la missa   n’ha perduda la lliçó.
(Con) ne diu Do(nes de viscu):   -Quina dama que en veig jo!
Escolà que l’ajudava:   -Per mi la’n vol(d)ria jo!

I adiós, Anna Maria,
robadora del meu cor, i adiós.

Meu pare i la me(u) mare   no em tenen si no (en) a mi,
me’n fan anar a l’estudi    p(e)r ap(r)en(d)re de llegir.
El mestre que m’ensenya   s’ha enamorat de mi,
me’n diu a cau d’(au)re(i)a:   -Noia, et vols casar amb mi?
-Seré massa petita   i no el sab(a)ré servir.
-Tu faràs c(u)m les a(l)tres   (con) m'hi veuràs venir.
pararàs taula blanca,   del b(u)n pa i del b(u)n vi.
i a cada cap de taula   n'hi plantaràs un pi.

A la pau, xilipau, xilamiri glom,
patamtom, xilamiri clera, mes ai,
patamtom, xilamiri clum.

Una matinada fresca,   (…) de sortir el sol,
en gafo l’escopeteta   i me n’hi vai tot volt, tot volt.
No en trobo caça ninguna,   si no un petit u(i) de bou.
Li en vento(c) escopetada,   ja l’en veig tot llarg al sòl;
l’en gafo pe les alasses   per carregar-me’l a coll.
Cum n’és tan bell animal,   no l’en puc moure del sòl;
vaig a buscar la carreta,   oi, també el(s) pareis del(s) bous.
Del cap i de les alasses   en soparan vint-i-nou;
la criada, de tan farta,   se n’és posada (?) el llençol,
si l’ha tret a la finestra,   ja el podeu veure tothom.

La me(u) mare em deia tonto,
i el pare cap de mussol.

Quan jo n'era petiteta
i el meu pare em va cridar:
-Vine, vine Francisqueta,
vine que et volem casar,
vine, vine Francisqueta,
vine que et volem casar.
 
Amb un vell me n'han casada
perquè diu que té diners,
amb un vell me n’han casada
perquè diu que té diners,
i el meu cor sempre pensava:
"mal llinatge li (e)nterés!".
 
(Con) sigui el dia de les noces,
(con) si(gui) hora del dinar,
(con) vaig veure el ve(i) a taula,
la gana se me'n va anar.
(Con) sigui el dia de les noces,
(con) si(gui) l'hora del dinar,
(con) vaig veure el vell a taula,
la gana se me'n va anar.
 
La primera nit de nuvis,
el vell se'n posa a ronxar,
la primera nit de nuvis,
el vell se'n posa a ronxar,
i el meu cor sempre pensava:
"bé et poguess(e)s d'afogar",
i el meu cor sempre pensava:
"bé et poguess(e)s d'afogar".
 
Ara diu que ve una guerra,
que els ve(i)s hi hauran d’anar,
i ara diu que ve una guerra
que els ve(i)s hi hauran d’anar,
bé hi pogués anar el de casa,
que mai més pogués tornar,
bé hi pogués anar el de casa,
que mai més pogués tornar.
 
En el amo de la barca    
jo prou li vaig encomanar,
I en el amo de la barca
jo prou li vaig encomanar
que si cas el ve(i) tornava,
el tirés de cap al mar,
que si cas el ve(i) tornava,
el tirés de caps al mar.

Val més un jove ben guapo
menjant bitxos i cigrons,
val més un jove ben guapo
menjant bitxos i cigrons,
que no pas un vell ricatxo
menjant gallines i capons.

Una matinada fresca,
oi lailà quina fresca hi feia,
jo me'n vaig p(e)r un bosc enllà,
oi lailà quina fresca hi fa,
en gafo l’escopeteta
i me'n (a) hi vaig (de) caçar.

No en trobo caça ninguna,   per pogue(r)-li jo tirar,
si no una nina dormida   i a dessota un olivar,
si no una nina adormida,   que en gordava el bestiar.
La nineta és boniqueta,   no la'n goso despertar;
p(u)so(c) un ram de violes,   sobre el pit li vaig posar.
Les violes n'eren fresques,   la nina se despertà:
-Què us hi pensàv(e)u, gran jove,   què us hi pensàv(e)u trobar?
-D’amor de la pastoreta,   si me la'n volguéss(i)u dar,
-Demaneu-ho en el meu pare,   o i també en el meu germà,
demaneu-ho en el meu tio,   en el meu tio el capellà.
Jo bé li'n vaig preguntar-li   de qui era el bestiar:
-Les ovelles són del pare,   i els motons del meu germà,
el marrà n'és del meu tio,   del meu tio capellà.

Les muntanyes de l’Urbant
tretze (?) tenen de llargària;
trobaven a faltar gent
i animals de tota classe,
terra de Je(s)usalem,
ai, quina terra tan aspra.

Això s'és d'esperimentar (?)   per dos soldats que hi passaven.
Amb els trepigs del cavall,   sortí la fiera malvada;
(i)a en salta de sobre d’un,   pronte membres espedaçava.
L'atre es va escapar fugint,   perquè el cavall el portava;
fugia cum el vent fins   que va ser a la posada.
(Con) la posada en fou,   no tenia color al(s) llavis;
color al(s) llavis no té   ni per torna(r)-ne la p(a)raula.
Luego veu venir un senyor,   (a)mb una beguda molt clara
pe fe(r)-li tornar el color,   el color i la paraula.
(Con) ell se'n fou ben esplicat,   en caçaven (?) gent armada,
si de a peu n’hi han nat cent,   i de a cavall uns cent coranta.
Tan lluny cum en veuen venir,   li'n tiren llarga cerrada;
i en té la pell de tortuga,   que no li'n fan re les bales,
i en té el cap cum un bou   i la cua cum una espasa.
I en té el pèl cum agu(i)es,   cum (?).
El cavaller que l'ha morta   li ha enfornada l’espasa;
li ha enfumat pe la boca,   li ha sortida p(e)r una espatlla.
I al cavaller que l'ha muerta,   renda viva li han donada;
setze duros cada mes   i setze en a la campanya.