signatura_PNC2022.jpg

El present de noces

Nom de l'informant: Pepa Quintana i Agustí

Data i lloc de naixement: 26/3/1915 (Beuda)

Municipi de residència: Vilademuls

Fotografia de l'informant

Lletra:

Totes les margaridetes   se volen casar aquest any,
jo so(m) la més petiteta,   que hauré d'esperar un altre any.
Més petit galant tinc la guerra,   no sé si me'l mataran;
si me'l maten, que me’l matin,   tan petit (?) donaran.
Treu el cap a la ventana   i a França n'està mirant;
ja veu venir cavalleria,   i el seu galant va a davant.
Ja li en porta una cadira   per baixar-ne de cavall:
-Déu vos guard, donya Ma(r)g(a)rida.   -Déu vos gord, senyor Joan,
què en porteu d'aquella terra,   que hi heu estat tant(s) d’anys?
-Jo te'n porto(c) unes joies,   no sé si t’agradaran,
no són mitges ni sabates   ni vestits valencians;
n’és una cinta endaurada   que no l'han fet el(s) cristians.
L'han fet un moro i una mora   que hi han estat set anys,
sense fer-ne mai cap festa,   només quatre festes l’any:
(?) Pasqua i Cincogesma,   i les festes de Nadal.

Sota l'aulivera, auliva,
sota l'aulivera, un ram.

Observacions:

És una balada antiga amb poques variants. La versió més coneguda és l'anomenada "Presents de boda" o "Les tres ninetes", ja recollida aquí, al volum III de "Cansons de la terra" (1871) de Francesc Pelagi Briz o aquí, per Milà i Fontanals al Romancerillo catalan (1882).

També està recollida a la "Segona serie de Cançons Populars Catalanes" (L'Avenç), de l'any 1909, amb el títol "La cinta daurada" i amb una versió molt semblant a aquesta. Amb aquest mateix títol i força extensa l'aplega Joan Amades.

La trobem també al Fons de Música Tradicional, recollida a St. Joan de les Abadesses, als anys 20, amb el nom de "Sota de l'olivera". En el marc de l'Obra del Cançoner Popular, l'any 1926 també va ser recollida a Besalú (Garrotxa) amb el nom de "Margarideta" i als anys 1928 i 1929 recollida a Verges (Baix Empordà) de títol "Totes les caterinetes".

Posteriorment, ha estat recollida a Beget durant els anys 1976-1977 per Amadeu Rosell i Jaume Arnella i publicat posteriorment a Les Cançons de Beget. També per Artur Blasco, dintre "A Peu pels camins dels Cançoner", a Estana (Baixa Cerdanya), l'any 1982 i a Maià de Montcalt (Garrotxa) i Les Losses (Ripollès), l'any 1988.


La Pepa Quintana vivia al poble de Vilafreser (Vilademuls).

Enregistrament realitzat pels seus néts l'any 1993. La cinta va ser cedida per la família a Àngel Vergés.