Lletra:

Al matí de Sant Joan   n'és matí de molta alegria,
fan festa los cristians   i el(s) moros de moreria.
Meu(s) company(s) m'estan di(gu)ent:   -Ai Joan, cum no t'hi alegres?
-Cum voleu que m'alegri io:   n’han casada l'amor meua,
l'han casada lluny d’aquí,   que mai més la pogués veure.
L’han casada a Sant Martí,   que per mi n'és un desterro.
El dia del casament   pel meu carrer passava ella;
jo m'estava en el balcó   fent veure que no la veia,
i ella me mirava en a mi,   jo també em mirava amb ella.
Jo li'n tiro un anell d’or   i amb les cent pedres verme(i)es,
i ella me'n tira un mocador   brodat de seda vermella,
i en el mig hi ha un campanar,   en a cada cap una estrella.

Adéu-siau, b(u)n amor,
i amb salut ens tornem veure
i ens tornem veure amb salut,
jo fadrí i tu donzella.