Cançons
Joan, per què no t'alegres?
Al matí de Sant Joan n'és matí de molta alegria,
fan festa los cristians i el(s) moros de moreria.
Meu(s) company(s) m'estan di(gu)ent: -Ai Joan, cum no t'hi alegres?
-Cum voleu que m'alegri io: n’han casada l'amor meua,
l'han casada lluny d’aquí, que mai més la pogués veure.
L’han casada a Sant Martí, que per mi n'és un desterro.
El dia del casament pel meu carrer passava ella;
jo m'estava en el balcó fent veure que no la veia,
i ella me mirava en a mi, jo també em mirava amb ella.
Jo li'n tiro un anell d’or i amb les cent pedres verme(i)es,
i ella me'n tira un mocador brodat de seda vermella,
i en el mig hi ha un campanar, en a cada cap una estrella.
Adéu-siau, b(u)n amor,
i amb salut ens tornem veure
i ens tornem veure amb salut,
jo fadrí i tu donzella.
És una balada recollida en diversos cançoners de música tradicional, amb noms com "Joan, per què no t'alegres?", "Amor contrariat" o "El dia de Sant Joan". La primera referència que en tenim és dintre el volum IV de "Cansons de la Terra" de Francesc Pelagi i Briz, l'any 1874, amb el títol "Lo matí de Sant Joan". Més tard, la publicava Manuel Milà i Fontanals dintre el "Romancerillo catalán" (1882) sota el títol de "Tristeza".
Els dos primers versos pertanyen a una balada diferent, que porta per títol "Els dos germans".
La Pepa Quintana vivia al poble de Vilafreser (Vilademuls).