signatura_PNC2022.jpg

Els dos germans

Nom de l'informant: Maria Comas i Rigall  "Maria Nica"

Data i lloc de naixement: 1897

Municipi de residència: Sant Feliu de Pallerols

Fotografia de l'informant

Lletra:

(…) d’alegria,
en fan festa els cristians,
i en fan festa els cristians
i els moros de moreria.

En fan festa els cristians
i els moros de moreria;
se'n van a fer una cacera,
se'n van a fer una cacera
i a terra del rei d'Auliva.

La platja que ells ne trobaren,   trobaren una captiva;
l'entregaren a la reina,   la reina de moreria.
-Li don(gu)i feina, senyora,   li don(gu)i feina per viure.
-Quina feina li'n daré?   Quina feina li'n daria?
-Li faci rentar los panyos   i aquí baix a la marina,
que aquests colors que ella en fa   promptament els perderia;
que si el rei moro la veia,   d'ella s'enamoraria.
En va passar un cavaller,   que de llunys terres venia.
-Déu la guard, la linda dama,   la dama de moreria.
Vol venir, linda senyora,   en vol venir en ma companyia?
-Ni per ser bon cavaller,   io fiada no en veuria.
-Serà fiada, senyora,   com si fos germana mia.
Quan en són un tros enllà,   veuen la terra d'Auliva.
-Auliva, l’amada Auliva,   tants anys que no et (ha)via vista.
-Qui coneixia, senyora,   i aquí a la terra d'Auliva?
-N’hi en conec el pare rei,   i la reina, mare mia.
-Si això en fos veritat, senyora,   serieu germana mia.
-N’és veritat, bon cavaller,   com el sol que ens il·lumina.
-Ai, mare la meva mare,   aquí teniu vostra filla;
pensant-me trobar esposa,   n'he trobat germana mia.

Observacions:

Es tracta d'una balada que sembla d'origen castellà. Joan Amades i Joan Tomàs en publicaven una extensa versió l'any 1919 dins el número 45 de la revista "Excursions" de l'Ateneu Enciclopèdic Popular recollida a Olot i amb el títol "La reina de moreria".

Però la primera referència que trobem d'aquesta cançó és l'any 1867 al volum II de "Cansons de la terra: Cants Populars Catalans" de Francesc Pelagi Briz, amb el títol "Las dos germanas". La trobem també aquí, recollida per Milà i Fontanals al seu "Romancerillo Catalán" (1882) o al "Romancer Popular de la Terra Catalana" (1893) de Marià Aguiló i Fuster (aquí).

Al Cançoner del Ripollès també hi apareix recopilada a Les Llosses, l'any 1920.

A l'Obra del Cançoner Popular també n'hem trobat alguns exemples, amb títols com "La cristiana captiva" (Figueres, 1927) o "Els dos germans" (Besalú, 1926).

Entrevista realitzada per Àngel Daban, el desembre de 1978. La gravació l'ha facilitada ell mateix. Fotografia cedida pel Grup de Recerca Folklòrica de la Garrotxa.