Cançons
Els dos germans
(…) d’alegria,
en fan festa els cristians,
i en fan festa els cristians
i els moros de moreria.
En fan festa els cristians
i els moros de moreria;
se'n van a fer una cacera,
se'n van a fer una cacera
i a terra del rei d'Auliva.
La platja que ells ne trobaren, trobaren una captiva;
l'entregaren a la reina, la reina de moreria.
-Li don(gu)i feina, senyora, li don(gu)i feina per viure.
-Quina feina li'n daré? Quina feina li'n daria?
-Li faci rentar los panyos i aquí baix a la marina,
que aquests colors que ella en fa promptament els perderia;
que si el rei moro la veia, d'ella s'enamoraria.
En va passar un cavaller, que de llunys terres venia.
-Déu la guard, la linda dama, la dama de moreria.
Vol venir, linda senyora, en vol venir en ma companyia?
-Ni per ser bon cavaller, io fiada no en veuria.
-Serà fiada, senyora, com si fos germana mia.
Quan en són un tros enllà, veuen la terra d'Auliva.
-Auliva, l’amada Auliva, tants anys que no et (ha)via vista.
-Qui coneixia, senyora, i aquí a la terra d'Auliva?
-N’hi en conec el pare rei, i la reina, mare mia.
-Si això en fos veritat, senyora, serieu germana mia.
-N’és veritat, bon cavaller, com el sol que ens il·lumina.
-Ai, mare la meva mare, aquí teniu vostra filla;
pensant-me trobar esposa, n'he trobat germana mia.
Es tracta d'una balada que sembla d'origen castellà. Joan Amades i Joan Tomàs en publicaven una extensa versió l'any 1919 dins el número 45 de la revista "Excursions" de l'Ateneu Enciclopèdic Popular recollida a Olot i amb el títol "La reina de moreria".
Però la primera referència que trobem d'aquesta cançó és l'any 1867 al volum II de "Cansons de la terra: Cants Populars Catalans" de Francesc Pelagi Briz, amb el títol "Las dos germanas". La trobem també aquí, recollida per Milà i Fontanals al seu "Romancerillo Catalán" (1882) o al "Romancer Popular de la Terra Catalana" (1893) de Marià Aguiló i Fuster (aquí).
Al Cançoner del Ripollès també hi apareix recopilada a Les Llosses, l'any 1920.
A l'Obra del Cançoner Popular també n'hem trobat alguns exemples, amb títols com "La cristiana captiva" (Figueres, 1927) o "Els dos germans" (Besalú, 1926).