Cançons

(…) d’alegria,
en fan festa els cristians,
i en fan festa els cristians
i els moros de moreria.

En fan festa els cristians
i els moros de moreria;
se'n van a fer una cacera,
se'n van a fer una cacera
i a terra del rei d'Auliva.

La platja que ells ne trobaren,   trobaren una captiva;
l'entregaren a la reina,   la reina de moreria.
-Li don(gu)i feina, senyora,   li don(gu)i feina per viure.
-Quina feina li'n daré?   Quina feina li'n daria?
-Li faci rentar los panyos   i aquí baix a la marina,
que aquests colors que ella en fa   promptament els perderia;
que si el rei moro la veia,   d'ella s'enamoraria.
En va passar un cavaller,   que de llunys terres venia.
-Déu la guard, la linda dama,   la dama de moreria.
Vol venir, linda senyora,   en vol venir en ma companyia?
-Ni per ser bon cavaller,   io fiada no en veuria.
-Serà fiada, senyora,   com si fos germana mia.
Quan en són un tros enllà,   veuen la terra d'Auliva.
-Auliva, l’amada Auliva,   tants anys que no et (ha)via vista.
-Qui coneixia, senyora,   i aquí a la terra d'Auliva?
-N’hi en conec el pare rei,   i la reina, mare mia.
-Si això en fos veritat, senyora,   serieu germana mia.
-N’és veritat, bon cavaller,   com el sol que ens il·lumina.
-Ai, mare la meva mare,   aquí teniu vostra filla;
pensant-me trobar esposa,   n'he trobat germana mia.