El sastre i les ninetes

Nom de l'informant: Pepa Quintana i Agustí

Data i lloc de naixement: 26/3/1915 (Beuda)

Municipi de residència: Vilademuls

Lletra:

Si n'era un petit sastre   que en venia de cosir,
que en venia de Manresa   un dilluns al dematí.
N'encontra tres ninetes   la voreta d’un camí;
les ninetes son traïdores,   totes tres volen seguir.
Si li'n lleven les calces   i els hi tiren a dalt d’un pi:
-Companyia de ninetes no vingueu mai més amb mi,
jo en pensant-me burla(r)-m(e) d’elles, i elles s'han burlat de mi.

Observacions:

Segons Joan Amades, aquesta balada va donar lloc a un ball de dones soles amb un home al mig – "curt de geni i incapaç de defensar-se" – que feia el paper de sastre. Les ballaires l'acorralaven fins a, com a mínim, treure-li les calces. Amades explica que havia estat un ball típic de matances del porc, però també s'havia ballat en aplecs, forades (sortides al camp) i fontades (aplecs al voltant d'una font).

La primera referència que n'hem trobat és un fragment que aplega Manuel Milà i Fontanals al "Romancerillo catalán" (1882).

Apareix també recollida l'any 1910 dintre la "Tercera Sèrie de Cançons Populars Catalanes" de la Biblioteca Popular de "L'Avenç".

Més tard, l'any 1919 també se'n recollien un parell de versions a Ripoll que apareixen al Cançoner del Ripollès.

També en trobem algunes versions dintre l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya. Per exemple, aquesta, cantada l'any 1934 a Molló.

La Pepa Quintana vivia al poble de Vilafreser (Vilademuls).

Enregistrament realitzat pels seus néts l'any 1993. La cinta va ser cedida per la família a Àngel Vergés.