Els tres segadors

Nom de l'informant: Pepa Quintana i Agustí

Data i lloc de naixement: 26/3/1915 (Beuda)

Municipi de residència: Vilademuls

Lletra:

N'han baixat tres segadors   d’aquí dalt de la muntanya,
n'han baixat a l’Empordà   per segar una temporada.
I el més petitet de tots   porta les fauç endaurades,
i el lligador n'és d’or   i el(s) didal(s) ne són de plata.
La filla del rei (a) ho ha vist,   d'ell se n'és enamorada;
si l'ha enviat a buscar   per un criat del seu pare.
I al punt de dos quarts de tres   pujador puja l’escala,
i amb el barret a les mans:   -Què és lo que vostè demana?
-Segador, b(u)n segador,   segarí(e)u un camp de civada?
-Prou l'en segaria jo,   si no en sé allà on t'és sembrada.
-No és sembrada (amb) cap serrat,   ni tampoc (amb) terra plana,
és (am)b un hort de regadiu   que al mig (a) hi passa l'aiga.
Segador, b(u)n segador, quantes garbes n'heu segades?
-Trenta-vuit o trenta-nou,   o a la ratlla de coranta,
i a coranta arribaré   si lligador no en fa falta.

Ai, serena de la nit,
fresca n'és la matinada;
(con) la lluna fa el seu torn
junts amb l'estrella de l’alba.

Observacions:

Es tracta d'una balada que es va fer molt popular entre les colles de segadors. Una variant melòdica d'aquesta cançó eròtica és la que alguns estudis han portat a pensar que podria ser l'origen de l'himne nacional de Catalunya. També la podem trobar en altres reculls amb el títol de "Els tres garberets", "Els segadors", "N'hi havien quatre segadors", "El segador més petit" o "Els garbers de la Cerdanya" entre d'altres.

Només a l'Obra del Cançoner Popular, per exemple, l'hem trobat recollida (i en part censurada) diverses vegades: l'any 1923 a la Garrotxa, els anys 1924-1925 a Polinyà i Sant Llorenç Savall (Vallès Occidental), el 1925 a Olot (Garrotxa) i Fígols (Berguedà), el 1927 a Figueres, Valveralla, Vilanova de la Muga i Navata (Alt Empordà) entre molts d'altres. El musicòleg Jaume Ayats en compta una seixantena només en aquestes publicacions. Devia ser, per tant, molt popular.

La primera referència escrita que n'hem trobat és a "Cansons de la Terra III" (1871), de Francesc Pelagi Briz, amb el nom de "La filla del rei". És una versió menys eròtica que la presentada i Briz comenta: "Per desgracia eixa versió no es sancera, gracias á haverhi de la mateixa una inmoral y repugnanta parodia que n'es la que se's feta mes popular y ha més casi en oblit aquella".

Al mateix any trobem una referència a la tornada dins la revista "La Renaxensa - Periódich de literatura, ciencias i arts", del maig de 1871. En l' "Ensaitg sobre la bellesa de las cansons populars" s'apunta:

Oh serena de la nit
Frescas són las matinadas
Quan la lluna ha dat son torn
A la punteta del auba,
Oh serena de la nit

Al seu "Romancerillo catalán" (1882), Milà i Fontanals recull la cançó amb el títol de "Los segadores", amb tonada aquí.

Per més informació: "Els segadors. De cançó eròtica a himne nacional" de Jaume Ayats.

La Pepa Quintana vivia al poble de Vilafreser (Vilademuls).

Partitura:

Els tres segadors - Partitura completa.pdf

Enregistrament realitzat pels seus néts l'any 1993. La cinta va ser cedida per la família a Àngel Vergés.